No m'acaba de sorprendre que es vagin produint, a les nostres illes, de manera desgranada i progressiva, brots de xenofòbia, com els que Diari de Balears ha reportat recentment. La xenofòbia procedeix de la por, la inseguretat i el fet d'aferrar-se a unes suposades conquestes que moltes vegades no es justifiquen de cap de les maneres. En definitiva, si fa no fa, aquestes són també les arrels del feixisme. D'una banda, hem vist cartells en contra de ciutadans de la Unió Europea (per tant compatriotes, no fa?), concretament de Romania, escrits en espanyol... per persones que no sabem si són o no ciutadans de la Unió Europea. Pot semblar una paradoxa, però la manca d'integració sociolingüística constitueix una llacor segura per a la xenofòbia.
Per què? La cosa també és ben senzilla: perquè l'Espanya unilingüe s'ha construït sobre la xenofòbia envers els que eren diferents, bàsicament envers aquells que parlaven una llengua diferent de l'única que l'estat encara considera com a plenament pròpia. Per tant, si hom parla només castellà, té molts més punts per ser xenòfob, sense que això hagi de respondre a cap tipus de predeterminació fatal i inevitable. De l'altra, hem pogut comprovar els estralls de la por i com aquests s'acarnissen contra les persones que presenten alguna diferència manifesta (pot ser la llengua, pot ser també el color de la pell). El cas d'una al·lota africana morta a causa del nou tipus de grip va desencadenar una sèrie d'espurnes a Son Banya, entre els habitants que hi havien arribat abans i els últims d'arribar-hi, és a dir, els procedents del sud del Sàhara.
Segurament un i altre cas (i tots els que s'hi assemblin) s'haurien pogut evitar si nosaltres haguéssim estat capaços de difondre el model de convivència que consideram necessari, tant per a les Illes Balears com per al conjunt dels Països Catalans. Per començar, s'hauria de partir del principi fonamental que totes les persones tenen uns drets inalienables pel fet de ser persones. No hi ha res superior a la condició d'humà, per als humans. Per tant, existeixen drets bàsics... I després existeix o no la voluntat de fer part d'una ciutadania compartida. Aquí tenim uns valors que es basen en la defensa dels drets humans, de la igualtat davant la llei, de no-discriminació per raons de gènere, de lloc de naixement, de creences, de color de la pell...
Per poder participar activament en la nostra societat, cal compartir aquests postulats, perquè formen part de l'arquitectura de la nostra convivència civil. Existeix, també, un espai, una plaça pública, que s'articula al voltant d'una llengua comuna. El català, com és lògic, no serà mai més la llengua única a les Balears. És molt difícil d'imaginar unes Balears unilingües. Però és imprescindible que articulem la pluralitat al voltant d'una plaça pública (en el sentit romanès del terme, com a llengua, com a institucions, com a mercat) en llengua catalana.
Per això, és possible que si a Son Gotleu hi hagués un nivell millor de català també baixàs una micona el termòmetre de racisme. I tots hi sortiríem guanyant.
A Son Gotleu, en català