Que ningú no s'espanti, però el comunisme ha tornat a l'actualitat -de manera fugitiva i innocent, això sí- perquè una enquesta recent demostra que és un dels termes més molestos i maleïts del llenguatge polític actual. O sigui que ha tornat per ser denigrat, encara que una mínima fredor intel·lectual suggereix que el comunisme significa tantes coses diferents, que s'hi han acumulant durant anys i anys, en el mot, que rebutjar-ho o acceptar-ho en conjunt no deixa de ser un exercici exagerat de simplificació. Potser aquesta és l'explicació, del resultat de l'enquesta, perquè la simplificació sí que és, sense dubte, l'esport dels nostres dies.
Ningú no defensarà el comunisme si això evoca la fam i la misèria i les fronteres de filferro espinós que il·lustren la Corea del Nord actual, ni els incomptables crims del passat ni moltes altres tragèdies evocades pel mot, no cal dir-ho ni fer-hi enquestes. Ni la societat sense classes ni la retòrica avorrida del marxisme. El comunisme evoca la igualtat, en els pitjors sentits -igual que la revolució francesa evoca el millor ressò d'aquest terme-, la manca de llibertats i, el més perillós per als contestadors d'enquestes: un món sense Internet ni informació ni diversió, que la majoria ja ni poden imaginar, sortosament, que els resulta tan o més llunyà i estrambòtic que les lluites dels romans i que només han vist en algunes pel·lícules que la majoria no sabrien situar en el temps, i potser això no sigui un senyal tan dolent com sembla.
I sembla, vistos els resultats de l'enquesta, que el comunisme ja no evoca la satisfacció de les necessitats bàsiques ni la participació col·lectiva en la vida política, ni la disposició dels béns de la naturalesa ni el canvi d'una situació on el 90% de les riqueses del planeta són aprofitades només per un 20% del conjunt de la població.
Aquestes propostes, que en el passat van formar part del significat del comunisme, si més no en algunes versions sense gaire èxit, no li vénen al cap a ningú a l'hora de contestar l'enquesta, vés a saber per què. Si l'enquesta demanàs si aquests són objectius desitjables, sense incloure aquest nom maleït, ben segur que els resultats serien diferents, com serien diferents si poguéssim comprovar les respostes de Chávez amb les de Sarah Palin, o les del ministre Blanco amb les de Bernard Kouchner.
Sense gens d'interès per defensar el comunisme, només se m'acut proposar que, quan es faci una enquesta sobre les paraules més incòmodes de la política, s'hi incloguin referències a alguna bondat del nom. Per exemple que Internet és el resultat d'una visió comunista de la informació, o que sense una certa visió comunista la tecnologia actual de les comunicacions estaria només a l'abast d'una minoria molt exigua de la població. Clar que explicar-ho seria un poc complicat, i la gent no està per gaire explicacions, i menys si li has demanat que respongui una enquesta.