El Govern balear té un conseller, el de Turisme, que ha estat acusat per una jutgessa de tres presumptes delictes de corrupció i, com aforat que és per ser membre de l'Executiu, l'ha enviat al Tribunal Superior de Justícia. Fa un any, just, UM tenia el diputat Bartomeu Vicens passant exactament per la mateixa situació processal. Amb la diferència, és ver, de la mesura cautelar que és la fiança.
Però la situació processal era exactament igual. I el president del Govern, Francesc Antich, aleshores demanà a UM que "arreglàs la situació", petició de resultes de la qual va ser "suspès de militància", segons digué el partit. Ara, qui està en la mateixa situació -i no cansa, repetir-ho- és Miquel Nadal, conseller de Turisme. Tanmateix, el president no ha dit res de res. I a tots els mitjans ha desaparegut la vergonyosa situació de tot el Govern perquè els periodistes pareix que estam preocupats per la crisi del Consell, que cada pic més pareix una opereta.
Per seguir amb el ball de despropòsits, ahir, enmig d'una fenomenal expectació, la institució insular va viure un ple d'aquells que fan història. PP i UM s'ajuntaren per demanar "objectivitat" a la Televisió de Mallorca i entraren a jutjar si aquesta televisió té o deixa de tenir no sé quin programa. Això era el que tenia importància, per a ells. Delirant.
Aquesta setmana hem assistit a una nova petició general de tots els partits polítics, que en això no hi ha cap diferència, perquè els ciutadans els enviem a pastar tots, quan hi hagi eleccions. L'opereta del Consell no és més que una jugada de baixa política perpetrada per part del PSOE i UM per intentar liquidar les aspiracions de Francina Armengol en la seva lluita pel poder intern dins el socialisme balear. Els problemes que tenen els ciutadans, la galopant corrupció que està corcant tota la política, la crisi econòmica... tot això els importa un rave.
Ja no hi ha cap partit, ni un, que pugui aixecar cap bandera diferent. Tots són iguals? Si no ho són s'assemblen tant que servidor no és capaç de distingir-los. Era de sentir la descomposició intestinal dels portaveus del Bloc i del PSOE, dimarts a vespre, quan pareixia que la crisi era seriosa. Tot eren crides a la responsabilitat. La cadira és la cadira. La teoria pragmàtica, que pretenen recoberta d'ideologia, dels esquerrans del Bloc és que més val estar dins que no de fora, perquè, si no, vendran els altres. Per a ells està clar que més val estar-hi, dins. Ara, per a la dignitat, la transparència i el sentit ètic de la representació popular és molt discutible. I pel que fa al PSOE, basta insistir en allò dit abans: el Govern té el conseller de Turisme acusat per una jutgessa de tres greus suposats delictes de corrupció i encara és hora que el president digui res.
No deu ser important. Això sí, llavors el Govern es persona com a acusació particular en el cas Palma Arena. Increïble cinisme. Al cap i a la fi allò important és el que ho és: la cadira. Ja ho va dir algú a l'executiva -dimecres a vespre- del PSOE de Mallorca, que millor no remenar gaire això de la (presumpta) corrupció d'UM que "també nosaltres en tenim", d'imputats.
I així passen el mesos i els anys d'una legislatura i d'uns mandats que seran històrics. No hauran servit per a gaire cosa, per als ciutadans, però almanco hauran fet caure caretes i que tots els partits agermanats se'ns presentin tal com són.