El Principi, l'acord i el final

PSOE i UM arribaren aquest cap de setmana a un principi d'acord per resoldre la crisi al Consell de Mallorca, segons les cròniques. Queda, com sempre, el Bloc a fora, i ara li tocarà escenificar quelcom per fer creure que existeix. Però passarà igual que amb la remenada de cul d'EU envers la situació de Miquel Nadal: res. Servidor divendres escrivia que la posició d'EU era almanco qualque cosa nova enfront de la doctrina generalitzada d'acceptació de la corrupció. Una vegada més vaig errar. EU no romprà res, excepte a sí mateixa una mica més i, de passada, qui sap si el Bloc. El pragmatisme esdevé la nova i de fet única ideologia de l'esquerra balear. Per a tota ella ésser pràctic vol dir no perdre les cadires, mantenir-les a qualsevol preu. I si l'esquerra en bloc deixa els principis i s'abraça a aquest únic principi d'actuació, aleshores aquell partit que no té el pragmatisme com a forma d'actuar sinó com a naturalesa és el que guanya. Unió Mallorquina, per descomptat.

En el principi d'acord fet públic el cap de setmana hi ha el imprescindible fum i el foc. El foc per a l'esquerra i el gran èxit d'UM és que finalment el PSOE aconsegueix posar de genollons Francina Armengol. Quantes vegades se li haurà sentit a dir que no hi haurà compensacions per no fer l'hotel i camp de golf de Son Baco? Quasi tantes, segurament, com que cal ser intolerant amb la corrupció. Un incís: he, he, he... Així que fet l'incís que resumeix la fortalesa dels principis d'aquesta esquerra, el bessó del principi del pacte per tornar a la normalitat pragmàtica és la construcció de dos nous hotels a Campos amb un total d'unes 1.000 noves places. Algú se'n recorda d'una cosa que l'esquerra balear anomenava "canvi de model econòmic" que segons deien els nostres suposats progressistes consistia, entre d'altres coses, a no crear més places hotelers, disminuir les existents i fer-les de més qualitat? Idò jas principis d'acord, Principi pragmàtic i final a la pràctica: més hotels.

El fum del principi d'acord és tota la resta. La suposada agilitació de la gestió del Consell. Com si fos cosa d'ara, el problema. I com que tractant-se d'un acord entre els nostres cappares provincials no podria deixar d'haver-hi alguna invocació tan cridanera com supèrflua, apareixen les televisions. Abans qualsevol pacte de la nostra presumpta progressia necessitava d'alguna invocació al "canvi de model". Ara pareix que és imprescindible parlar de les televisions públiques. Pel cas, que TV Mallorca passi a ser la segona cadena d'IB3. Només és que mentre la balear neix de la competència legal que és pròpia de la CAIB, la insular sorgeix d'una llei nacional. Per tant, encara que s'arribàs -que no s'hi arribarà- a fer el que han acordat de principi, qualsevol altra majoria política podia crear una nova televisió exclusiva del Consell. Seria el més adequat: així en lloc de dues ja en tendríem tres, i suma i suma...

Si el principi d'acord queda clar, i encara molt més l'únic Principi que queda a l'esquerra illenca, el final de tot plegat és exactament igual al principi de sempre. Miquel Àngel Flaquer ha sabut fer de Munar, o Maria Antònia ha sabut fer que Flaquer escenificàs la més preuada forma d'actuar del partit. Després del parèntesi de Nadal, UM torna a ser el que era. El partit que sap provocar les descomposicions intestinals de l'esquerra per obtenir tot el que vol. El principi de l'acord ens du, en definitiva, al final que és alhora la recuperació de l'Únic Principi Vertader que hi ha en la política provincial: sempre guanya UM.