A la defensiva

És clar que, en el lliurament progressiu dels serveis generals a l'empresa privada, unes comunitats hi pateixen més que les altres. Encara no s'ha trobat la fórmula que equipari la mobilitat dels illencs amb la dels pobladors dels territoris continentals de l'Estat i, així i tot, la nostra comunitat, tant pel que fa a les comunicacions entre illes com amb l'exterior, viu perennement sota amenaça. L'inventari de contingències que poden repercutir en les tarifes de les companyies aèries i marítimes és alarmantment extens, mentre que la nostra capacitat d'incidir en la formació d'aquestes tarifes és molt limitada i, pel que fa al transport aeri, ho continuarà sent mentre el Govern de la comunitat no tingui una influència decisiva en el control illenc d'AENA.

Aquesta és una qüestió en la qual la política illenca no ha fet la pressió necessària per canviar els criteris vigents, d'un centralisme inamovible. Altrament, la Comunitat no es veuria obligada a estar ininterrompudament a la defensiva, per d'evitar que els problemes financers de les companyies repercuteixin tan negativament en la nostra economia. Iberia, que ha anunciat possibles suplements per facturació, té l'experiència suficient per fer l'excepció illenca, però no és així en el cas de tantes de baix cost, absolutament insensibles a la nostra condició.