Au, ara que els polítics s'han columpiat de mala manera amb xantatges i malcriadures que avergonyeixen qualsevol que hagi cregut, poc o molt, qualque vegada en la política, a la ciutadania encara ens tocarà ser responsables de la tria més humiliant. Si criticam aquest pacte farcit d'imputats de moral dubtosa i de clàusules tan versàtils com la que fa possible l'envit de Son Baco sense que UM se senti traïdora, som uns innocents incapacitats per entendre les raons d'estat.
Si ho acceptam, amb diversos graus de resignació i estoïcisme, perdem els arguments que ens servien per mantenir la mà ferma a l'hora de traçar la línia que separava els honests d'aquells que no ho eren i, si tant voleu, els definia amb cert orgull com dels nostres. Aquesta cosa, que he definit com a orgull a la lleugera, no sé si ens bastarà per mantenir el mínim comú denominador que ens mobilitzi contra els altres, ara que a favor dels nostres ho tendrem difícil d'explicar i, sobretot, d'explicar-ho en la solitud d'un mirall. S'ha acabat l'èpica i, com a molt, ens rebolcam en el possibilisme del mal menor.
La tria més humiliant