L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica ha proposat a Zapatero que la llegenda "Todo por la patria", que figura a la façana de les casernes, sigui parcialment modificada de manera que digui "Todo por la democracia". No cal dir que ha fet foc d'encenalls. La pàtria és un referent abstracte. La democràcia, en canvi, implica un compromís amb un sistema de viure. L'ARMH perd el temps. Els grans arguments de l'Estat -i les forces armades ho són, un argument de pes- s'alimenten d'una filosofia recargolada, d'expressió tan rotunda com ambigua de contingut. Repassem el segle XX. El "Todo por la patria" s'ha concretat en la defensa de les mines de ferro del Rif, en la repressió d'Astúries o de la Setmana Tràgica i en un cop d'Estat i quaranta anys de dictadura. Parlo de fets passats, és cert. I ara som part d'Europa, etcètera, etcètera.
Tanmateix, de tant en tant (i més sovint del que molts voldríem), ens adonem que hi ha quelcom de pes enquistat en l'ànima col·lectiva, mort i somort, que no es mou per res del món. Zapatero va ésser insultat pel públic abans que comencés la desfilada militar de dilluns passat. Cal pensar que li va caure tort, encara que, aparentment, no va immutar-se. Dóna per suposat que les desqualificacions i els xiulets al president del govern espanyol ja formen part del ritual. I té raó, és evident. Però allò que també és segur és que l'anomenada "Fiesta de la Hispanidad" s'identifica plenament amb l'extrema dreta. El PSOE hauria d'haver acabat amb aquesta celebració (què hi té a veure, amb un partit demòcrata i d'esquerres, l'exaltació de la raça o la conquesta d'Amèrica?) i fer una passa endavant i definitiva envers l'articulació federal de l'Estat.
No ha volgut fer-la, la passa, i el 12-O ha derivat en un mosaic del mal gust on ni ells, els socialistes, hi tenen cabuda. A Montjuïc, l'extrema dreta va arreplegar uns tres-cents manifestants. Un amic em conta, indignat, que a l'autobús que fa el trajecte de Palma a Gènova, ple d'immigrants, un jove d'estètica skin portava gravada a la camiseta la frase següent: "los españoles primero". Uf, quin fàstic! A Montjuïc se'n veren força, d'aquestes camisetes. L'ARMH vol modificar la llegenda de les casernes perquè va ésser una iniciativa franquista i, mira per on, les institucions tenen una tolerància infinita amb els cadells del feixisme. Els mites, tabús i costums que s'han heretat de la Dictadura són considerats inamovibles.
Dilluns la Guàrdia Civil va celebrar la seva patrona. Era un moment escaient perquè des dels càrrecs institucionals -presents a l'acte central- s'enviés un missatge de normalitat al país. I estic pensant en els conflictes lingüístics que, de tant en tant, són notícia. Però el Molt Honorable Antich, no sols va eludir fer-hi cap referència, sinó que en presència dels guàrdies civils, va girar la llengua com si en lloc de parlar amb uns servidors de la ciutadania ho fes amb Jorge Lorenzo. Va perdre una oportunitat esplèndida per desfer malentesos.
Situacions inamovibles