Cada qual és cadascú, vol dir que cada qual és un misteri: un misteri que es mostra o s'insinua en múltiples indicis: el món és ample i tenebrós. Adesiara servidor faig una incursió en la web d'aquest diari, i allò que més em sol sobtar és la part de fòrum que conté, sobretot a partir dels articles d'opinió que hi apareixen. Ja tenc ullats uns quants corresponsals que val la pena escoltar, que raonen i que tot sovint, en cas que em facin l'honor de comentar algun escrit meu, aprofundeixen en l'assumpte molt més del que servidor havia estat capaç de fer-ho. Encara que en la fredor virtual, aquests comentaristes són una part substancial d'allò que, sense saber com dir-ne, és el que ens empeny a tots a continuar posant per escrit algunes impressions de cada dia. Sentir-se acompanyat per lectors i lectores de tanta qualitat és un conhort que no saben com s'agraeix, en un ofici que, vulguis no vulguis, al capdavall es practica en soledat.
Al fòrum hi entren persones, també, que donen per sabut el seu punt de vista, ja que s'identifiquen, sovint amb un sol adjectiu, amb l'autor de l'escrit. Altres que, en canvi, el desautoritzen de pla. Fins i tot de vegades apareixen comentaris que tenen l'aroma inconfusible d'enemistats personals, de vendetta. Hi circulen, igualment, guerres -o simples bregues- privades, que per a la majoria dels lectors constitueixen un enigma. Finalment, hi ha dies en què els visitants de la web estan més baralladissos que de costum, i això es nota en aquests cafarnaüms que s'armen a partir d'un article que no té res a veure amb allò en què ha derivat la successió de comentaris, rèpliques i contrarèpliques.
Tot això està molt bé, de vegades és molt útil per les aportacions dels corresponsals, i d'altres per l'aire de festa o de bulla que afegeixen a la web del diari com una beguda refrescant, gasosa i alegrement absurda.
El gran misteri, per a servidor, és l'absència de comentaris i, fins i tot, el nombre escàs de visites que reuneixen alguns articles que veritablement honoren les pàgines d'opinió. Avui servidor faré allò que no es fa gaire -per evitar l'endogàmia ideològica-, que és afegir -si l'autor m'ho permet- la meva signatura a l'article que publicava dissabte passat Mateu Morro, titulat Els locàvors.
No he d'afegir res sobre la qualitat de la peça, d'un contingut de pes i escrit amb aquesta difícil senzillesa que caracteritza la prosa de l'autor, però sí que voldria aprofitar aquest racó de diari per aconsellar als ensenyants que recuperin l'article de Morro perquè tenc la impressió que hi trobaran un material de primera qualitat per emprar en la formació de les personetes que van a escola. Els locàvors són, lacònicament definits, els que "mengen aliments locals". D'aquesta simple definició, se'n deriven conseqüències de gran embalum. Agricultura i Pesca, Salut, Indústria i Comerç, Turisme, Medi Ambient, Mobilitat, Economia i Hisenda..., els seus responsables també farien bé de llegir l'article de Mateu Morro, almenys perquè adesiara tots plegats hauríem de recordar que les coses poden ser d'una altra manera.
Per a ensenyants et al