Mentre que els nostres polítics provincials segueixen ocupats en el seu espectacle -inenarrable aparició en escena, divendres passat, de la portaveu de la companyia, Joana Barceló-, coneixíem que l'economia balear caurà enguany quasi un 3%, segons la Conselleria d'Economia, i l'any vinent seguirà caient. Les economies britàniques i alemanyes també decreixeran enguany i per al 2010 s'espera que puguin sortir de la recessió. Per acabar d'arrodonir les (males) notícies econòmiques, l'Institut Nacional d'Estadística (INE) presentava l'Enquesta de Població Activa (EPA) que assegura per a les Balears que tenim 90.000 persones sense feina sobre unes 600.000 que estan en edat laboral, tot i que el decreixement de l'atur a les Illes és superior que a la resta del país. D'aquestes dades la primera consideració a fer és que només hi ha un conseller que està a l'alçada del càrrec que ocupa, i aquest és Carles Manera. La setmana passada digué que segueix sense veure cap "brot verd" a l'economia balear per a l'any vinent i, vengué a dir, que ningú no esperi els miracles que certs gurus ens anuncien, començant per la vergonyosa ministra d'Economia, seguint per Pepito el fantàstic i acabant pel president Pinotxo.
La segona consideració a fer és que l'EPA és, com el seu propi nom indica, una enquesta que el que fa és quantificar la població en edat de treballar i que, per tant, s'ha d'entendre que no hi hagi 90.000 persones que hagin perdut la feina, sinó que del total de gent en edat de fer feina n'hi ha 90.000 que no en tenen -perquè l'hagin perduda, perquè mai no n'han cercada, com podria ser un jove o una mestressa de casa...-. Però malgrat totes les matisacions, allò important que ens indica l'EPA, com en feia esment el secretari d'acció sindical d'UGT, Manuel Pelarda, és que en aquests moments a Balears estam ja al voltant de les 600.000 persones en edat laboral. Això quadra amb les projeccions demogràfiques del mateix INE i, també, del demògraf de la UIB Pere Salvà, que preveuen per a d'aquí a mitja dotzena d'anys que per mor la immigració -que no pararà perquè en ser la regió espanyola que manco malament està seguiran venint- necessitarem crear un 750.000 llocs de feina. I resulta que el màxim que hem creat ha estat i és aproximadament uns 500.000. Per aquí tenim un greu problema de futur.
Tercera consideració: la situació econòmica, en el millor dels casos, començarà a canviar no el 2010 -en el qual, segons el Govern, seguirem perdent feina-, sinó cap el 2011, i res no és segur respecte a això. Amb Britània i Alemanya en crisi, el turisme el proper estiu no es comportarà a l'alça sinó tot el contrari: més tot inclòs, manco despesa, manco turistes... I per a l'estiu de 2011, ja ho veurem. Tot això vol dir que la sortida de la crisi, que se'ns ha venut reiteradament com a immediata -per tothom excepte Manera- s'està ajornant cada vegada més i ja va cap a un futur ignot. Amb la preocupant possibilitat, cada cop més una certesa, que quan es produeixi per ventura serà estadísticament certa però amb un atur estructural d'allò més seriós que suposarà una realitat social molt diferent al que digui les estadístiques. Tot plegat, políticament vol dir que anirem a les eleccions de 2011 amb una situació socioeconòmica entre dolenta i terrible, enriquida per l'espectacle vergonyós de la casta política provincial agermanada en ser corrupta o donar cobertura als que ho són. Un horitzó d'allò més il·lusionant.
Horitzó molt il·lusionant