Diumenge parlaven al tres14 (la 2) de la intel·ligència (a favor), i l'espectador es qüestionava com un bon programa de divulgació científica introdueix aquest tema amb la vella polèmica sobre el cervell d'Einstein, que era, hi van dir, més petit que la mitjana, però més desenvolupat en les zones que governen les matemàtiques i la música. Si et quedaves aquí, t'enduies la idea que ser espavilat vol dir tenir el cap gran. Després Antoni Castelló ho matisava: la intel·ligència és una capacitat genèrica, i els tests que la mesuren no poden predir l'aparició "d'un bon perfumista ni d'un bon cuiner" (ni d'Albert Einstein, per descomptat).
Normalment hi aprofundeixin més, en els temes, però en aquest no passaren dels tòpics sobre la intel·ligència i l'èxit acadèmic i sobre la necessitat d'educar una intel·ligència més interpersonal i més creativa. (Del tipus, per entendre'ns, de la que practiquen mossèn Capellà i la mestra Blanca, també els diumenges, a IB3, a mesura que puja la temperatura, emocional, de la seva relació. M'imagino els comentaris més repetits després de l'últim episodi: "Això havia d'acabar així" i "això encara no ha acabat").
D'Einstein a mossèn Capellà