Potser hem oblidat el bambi d'abans d'esdevenir ZP i la seva estratègia pactista, de perfil col·laborador amb el govern d'Aznar, que es desempallegava del passat felipista i que aconseguia un constant avenç en les enquestes. Poc abans de l'11-M havia reduït l'abismal distància que el separava del candidat Rajoy. I tot perquè existeix una majoria de la població que fuig dels enrenous i sospira perquè el facin sospirar amb il·lusions noves. El pou d'on sortia el PSOE comença a ser un antecedent vàlid per al PP d'aquests moments, malgrat els conservadors, a la seu de Gènova, encara no se n'han temut.
No és el cas d'Euskadi, on Basagoiti mostra un perfil més dolç i renovador, talment va fer Feijóo a Galícia. A Balears, el pou és fons i ple de merda. Els moviments de Bauzà fan intuir que ho sap i que pretén assemblar-se més a l'eix cantàbric que al guirigall de Madrid, València o Catalunya. Convendria que UM en prengués nota i controlàs la indisciplina dels seus, si no vol forçar l'evolució del PP cap a un pacte d'estat amb Antich que els deixaria amb el cul (i qualque cosa més) a l'aire.
Sortir del pou