La decisió del president d'UM, Josep Melià, d'acceptar Aina Rado com a presidenta del Parlament s'ha d'entendre com una aposta per l'estabilitat i per no tensar més la corda política en una conjuntura en la qual la societat demanda, per sobre de tot, que es resolguin els seus problemes. Actuant amb humilitat, UM ha aconseguit un objectiu molt important: un mes després d'haver estat expulsada del Govern per l'esquerra, s'ha tornat a asseure amb el president Antich i ha arribat a un acord. A poc a poc, Melià treballa per anar superant l'estigma de la demonització.
Mentrestant, és un important èxit per als socialistes, que obtenen la quarta presidència d'institució i de primera categoria. Un partit que és el segon més votat a les Balears, a notable distància del primer, ha obtingut un nivell de poder i de representativitat extaordinari. Això constitueix un èxit del president Antich. És evident, també, que tenir el poder al Govern central ajuda molt a sedimentar els autonòmics. En qualsevol cas, el fantasma de les mocions de censura s'esvaeix. I també la sensació d'inestabilitat. Josep Melià es prepara per treure endavant la llarga travessia d'UM, que ha de celebrar un congrés de refundació el pròxim abril amb la mirada posada en la renovació de moltíssims dels seus dirigents.
Això s'havia de fer en el màxim ambient de calma possible. I no hi ha dubte que, si el PP assolia la presidència del Parlament, la inestabilitat hauria augmentat. Per la seva banda, el PP tampoc no se sent gaire disgustat. Ara mateix no li convé cap tipus de pacte amb UM. Tampoc no li urgeix el poder de manera imperiosa. José Ramón Bauzá i els seus s'estimen més esperar el 2011. Pensen que tant UM com l'esquerra es desgasten cada dia que passa. En el fons, tots contents amb Aina Rado de presidenta.
Aposta per l'estabilitat