Unió Mallorquina afronta la recta final cap al seu congrés extraordinari, dissabte de la setmana que ve, cercant tenir el futur que personatges com Maria Antònia Munar, Miquel Nadal i el llarg etcètera conegut volgueren furtar-li. Entre certs nacionalistes tradicionalment allunyats d'UM hi ha ganes que la UM de Josep Melià se'n surti, que es converteixi en un partit nacionalista perquè, auguren, hi ha espai polític de sobres i, uns dient-t'ho i d'altres només pensant-ho, sospiren per un futur en què Melià en efecte lideri aquest nou partit que pugui nuclear tota la resta del nacionalisme catalanista mallorquí i fins i tot balear. Desconec quina serà l'estratègia que plantejarà Melià no ja en el congrés -en el qual es dirà, com en tots, el que calgui dir i s'aprovarà el que sigui necessari-, sinó posteriorment a l'hora de posar en pràctica amb persones i fets la concreció del projecte ideològic i polític. Però em fa l'efecte que si escolta els cants de sirena esmentats girarà l'esquena a la tradició del seu partit i s'equivocarà greument. Però per mi que ho sap bé i no s'equivocarà.
Melià és en efecte un polític que pareix tenir allò que mai no ha tengut ni Munar ni Nadal: ideologia. Però no basta, sobretot tractant-se, com es tracta, d'ideologia nacionalista. En el general declivi nacionalista que (segons es miri) pateixen i/o gaudeixen Mallorca i Balears, l'aposta de -per així dir-ho- "més nacionalisme" és el més recte camí cap a la fi per a un partit la majoria de militants i quadres dirigents del qual són i se senten regionalistes, com per exemple es confessava la portaveu Catalina Julve. Però no és tan important la definició com l'estratègia concreta que es posi en marxa, la qual, si fos pròpia d'un partit nacionalista -i encara més si ho fos amb l'afegit catalanista-, suposaria un canvi en la naturalesa d'UM de tal magnitud que difícilment se'n sortiria. Perquè cap partit fa un canvi així sense perdre molt de si mateix. Essent, com és, un partit tan petit, el canvi seria tant com assegurar el no tenir futur. Perdria la via de més segura supervivència i sobretot de futur que a hores d'ara té UM davant.
La deriva en què Bauzá ha instal·lat el seu partit projecta molts dubtes sobre el futur a mitjan termini del PP. L'únic partit que podria recollir aquest descontentament és UM. Una UM, emperò, no més nacionalista sinó més regionalista, més moderada, més capaç de connectar amb el conservadorisme tradicional mallorquí. En termes d'anàlisi estratègica, pensar que el nacionalisme ven a Mallorca i a Balears és l'errada que condueix a fracassos polític molt sonats, com per exemple la coalició nacionalista de 2008. El nacionalisme és declinant, però en canvi un partit de pràctica regionalista, com ho era la mateixa UM entre 1982 i 1993, amb gent al capdavant que es presenti neta del passat tèrbol que són i representen Munar i Nadal (entre d'altres) podria ser l'opció més racional i amb més possibilitats de tenir futur. Al respecte, no sembla frívol el fet que Melià impulsi una mena d'orgull d'origen (la Unió del Centre Democràtic) que podria per ventura anar per aquest costat, més enllà del que en públic cregui que cal dir sobre ser o sentir-se nacionalista. Si l'encerta, el regionalisme, i amb ell i en ell UM, podria ser el refugi per a l'autoctonisme una vegada constatats els successius fracassos nacionalistes.
UM, nacionalisme i regionalisme