No és d'esperar que la corrupció passi una factura electoral important al PP. En aritmètica electoral hi ha poques sorpreses perquè, a més de la resistència de la dreta a fer pagar la corrupció als seus, la cantarella de la tranversatilitat del pillatge cala en tot l'electorat i generalitza l'abstenció. El que sí pot afectar el votant conservador, avesat i demandant de lideratges forts i inequívocs, és la voluntària dimissió de les responsabilitats directives de Rajoy, en general, i de Bauzà, en clau local.
Viuen en el convenciment que la crisi econòmica i els errors dels socialistes a l'hora d'afrontar-la seran suficients passius en el balanç a presentar com per a què, amb pocs actius, el PP aconsegueixi el somiat retorn al poder. Potser tenen raó perquè les enquestes els ho confirmen però, vius, amb un marge tan petit que la indolència enfront de l'escàndol de la corrupció pot deixar-los a les portes de la glòria i amb la boca badada. I, sobretot, si es generalitza el dubte sobre què saben Matas i Bárcenas per a gaudir de tanta protecció, la remor pot esdevenir tsunami.
Indolència