Em contaren que en una escola (supòs que no és l'única) els mestres han deixat l'activitat tradicional de fer crespells per Pasqua per no tenir conflictes amb la comunitat musulmana i l'ús del saïm. Sembla que hem arribat al punt que el respecte entre cultures és unidireccional i, moguts per un estrany complex, l'autòctona, la que hauria de ser d'acollida, cedeix acomplexada davant de les foranes. Si la religió cristiana ha sortit dels currículums obligatoris, la resta, amb força i desacomplexades, ocupen el lloc que deixa una laïcitat tova.
Fins allà on he pogut saber, menjar crespells no és una activitat obligatòria, mentre que fer-los i conèixer la cultura del país que els té com arrelat costum, sí (o almanco així hauria de ser). La generositat en l'acollida dels nouvenguts no pot passar per la renúncia a les arrels, i menys en nom de creences. La multiculturalitat és un absurd que només deixa el camp obert als fonamentalistes que imposen les seves creences. Per contra, la interculturalitat exigeix del coneixement mutu, i aquest comença, inexorablement, pel de la cultura del país.
Acomplexats crespells