Les grans empreses del sector turístic donaren suport a Jaume Matas de cara a les eleccions de 2003. Amb una sinceritat colpidora ho reconeixia l'empresari Miquel Fluxà (Iberostar) en una entrevista recent publicada a Diario de Mallorca, justificant l'actitud de la cúpula del sector per la seva desconfiança en el govern del primer pacte de partits progressistes. Pensaven, diu, que Jaume Matas era un bon gestor i un home honest. No diu que hi haguessin detectat una disposició oberta a la conjura, però és clar que això, si ho pensàs, tampoc no ho diria. La sinceritat de Fluxà és molt d'agrair, tot i que no confirma res que no sabés la societat illenca. Però no està de més recordar, precisament ara, que hi ha una part de l'empresariat que va ajudar sense embuts Jaume Matas a guanyar les eleccions que el feren president de la nostra comunitat. És una llàstima que no s'hagi publicat fins ara cap document que reuneixi tota la informació sobre comportaments empresarials amb motiu d'aquelles eleccions, perquè s'hi varen donar situacions que avergonyeixen qui encara conservi un mínim de vergonya.
O sia que Miquel Fluxà no ens diu, a aquest respecte, res que no sabéssim, entre altres raons perquè l'ostentació de la complicitat dels grans empresaris amb Jaume Matas mancava de les normes bàsiques del pudor. Aquella simbiosi fou una caricatura tòrrida de les purulències del capitalisme més agressiu. On sí que és més d'agrair la sinceritat de l'empresari és en la constatació del desencís pel comportament del president Jaume Matas. Diu que, a l'equador de la legislatura, començaren a veure "coses rares", que es va produir en el president un "canvi d'actitud", que es va interrompre la comunicació i que ell "se sentia per damunt del bé i del mal". Ni tan sols els demanà ajuda per a la reelecció. Fluxà sosté: "Nosaltres ens podem equivocar, però no som xoriços". No qualifica directament Jaume Matas, però remarca que ells no són xoriços en parlar de les relacions amb el president.
Què li va passar, a Jaume Matas, a mitjan legislatura? La visió de l'empresari interessa, no tant perquè ens revela que Matas feia "coses rares", com pel que ens diu d'un un canvi d'actitud causant de la interrupció de la bona comunicació de què havien gaudit fins aleshores.
Se suposa que el material de què ara s'ocupen els fiscals i el jutge Castro deu tenir alguna relació amb aquelles "coses rares". El "canvi d'actitud", però, ens suggereix aquella alteració de la personalitat que es produeix en algunes persones en assolir un determinat estadi en la seva assumpció del poder. Aquest punt estaria relacionat amb un creixent sentiment d'impunitat, que ha menat tants de governants a cometre malifetes sense prendre les precaucions més elementals: la gent del carrer, arribat algú a aquest punt, deim que el poder li ha pujat al cap. I aquesta manera d'expressar-ho no acaba de ser correcta, perquè es tractaria, precisament, del contrari: el poder hauria abandonat el cap del governant per instal·lar-se en el cor, aquest muscle que ens fa cometre errors tan meravellosos i d'altres de tan lamentables: amb el benentès, tot plegat, que donem per bona la simbologia tradicional sobre la ubicació anatòmica del pensament i del sentiment. O sia, parlaríem d'abans de la intel·ligència emocional, que ha acabat d'embullar la troca i que ha enterbolit les restes de lucidesa convencional que encara ens quedaven.
Obscenitats del capitalisme a la mallorquina