Entre l'homosexualitat i la pedofília, segons els psiquiatres i els psicòlegs en els quals s'ha assessorat el Vaticà, hi ha, no una relació de causa a efecte demostrada, però sí una vinculació que, a judici del número 2 de la jerarquia vaticana, Tarcisio Bertone, mereix ser remarcada. I així ho va fer en públic aquest home de Déu, qui, basant-se també en estudis de psiquiatres i psicòlegs, descarta qualsevol relació entre celibat i pedofília. I ja la tornam a tenir armada. L'homofòbia vaticana, un dels assumptes més opacs i complexos de l'Església oficial, ha trobat manera de carregar a l'esquena dels homosexuals els pecats pels quals en aquests moments l'Església és la font més abundosa d'escàndol moral arreu del món: Ai d'aquell que escandalitza un d'aquests petits...! És un afer que concerneix a milers de capellans, tot i que el nombre oficial serà sempre inferior al real.
Però els individus -la classe de tropa eclesiàstica- implicats no haurien pogut mantenir la seva passió execrable sense la complicitat o la ignorància deliberada de part de les jerarquies. Aquests dies s'ha assenyalat Benet XVI, essent cardenal Ratzinger i prefecte de la Doctrina de la Fe. Les reaccions vaticanes copien vagament el model dels partits polítics enfangats en afers de corrupció: denuncien campanyes contra l'Església, contra el catolicisme, i finalment contra el papa. D'altra banda, ofereixen una retòrica bel·ligerant contra el pecat/delicte de pedofília, tot i que eludeixen entrar en certs episodis de complicitat manifesta.
Ara, les explicacions (pseudo?)científiques del cardenal Bertone vénen a confirmar que el Vaticà és un nus de nervis, que s'ha precipitat en aquesta situació en què hom pren decisions equivocades i embulla encara més allò que es voldria cloure per sempre. Val a dir que aquest cardenal, consultat sobre la clonació, s'hi manifestà no gaire favorable, amb una excepció: estaria molt bé, va dir, poder clonar Sofia Loren. Aquesta proposta carnal i estètica el feia simpàtic -és, de fet, un home simpàtic-, i per això mateix és més lamentable l'explicació de l'homosexualitat com a factor estretament relacionat amb la pedofília.
En qualsevol cas, les contradiccions abissals de la jerarquia en aquest afer, sobretot pel que fa al reconeixement de la culpa, al penediment i al perdó, no presenten gaire novetats en l'aplicació d'un llibre d'estil que ha menat, al llarg de la història, a situacions de prepotència i de crueltat on difícilment els catòlics podrien destriar la inspiració divina. No obstant això, també s'han de destacar avenços considerables: The Beatles no han hagut d'esperar segles a ser perdonats pel Vaticà. Amb motiu del 40è aniversari de la seva dissolució, se'ls perdona que el 1966 diguessin que eren més populars que Crist. L'Osservatore romano arriba fins i tot a reconèixer la qualitat de les seves melodies, i, d'aquesta manera, ens lleva de damunt un pes que no ens deixava viure.
Culpa de l'homosexualitat