Encara són pitjor del que pensam

Aquestes darreres setmanes m'han arribat dos comentaris de gent conservadora que m'han esperonat intel·lectualment, de fet m'han aborronat. L'ensurt s'amplifica pel fet que quan aquesta gent diu el que diu i en les circumstàncies que ho he sentit, "sense micròfons", crec que són sincers. Voldria equivocar-me i pensar que ens menteixen, però crec que diuen la veritat del que pensen malgrat no captin la magnitud de la tragèdia que invoquen.

El primer comentari sortí de la boca d'un alt funcionari del Govern que, parlant amb un alt càrrec del Bloc, li enflocà un desinhibit "voltros no robau perquè no en sabeu". Ostres, quina castanya!, quina bufetada al mig de la cara, això encara és pitjor que el mateix saqueig de les arques públiques que inspirà el comentari i que ens han destapat jutges i fiscals amb Gürtels i Palmarenas, això és un saqueig moral. "Voltros no robau perquè no en sabeu", és a dir, els humans som, per definició, lladres, i els que no saben robar es mereixen seguir fora del cercle dominant políticament i econòmicament per ineficients en la rapinya i l'espoli. Enteneu ara allò de l'eficiència de la dreta i de la ineficiència dels progressistes?

Els segon comentari el vaig sentir a l'aeroport mentre esperava l'autobús de retorn a Palma. Un anònim empresari encorbatat sobre camisa blau cel comentava a una dona que també esperava el bus que, a les Balears, "los socialistas están robando porque todos son de salario mínimo". Segona bufetada psicològica que m'arriba des del món conservador en menys d'una setmana. Una segona sentència conservadora que, si ens hi reflexionam, veurem que és estratègicament idèntica a la primera però tàcticament diferent.

El primer comentari critica la ineficàcia del progressistes en un suposat objectiu general consubstancial a la condició humana: robar al patrimoni col·lectiu per satisfer el bulímic instint d'acumulació que, cal recordar, com a dors té la despossessió dels que no acumulen. El segon ve a dir que les classes conservadores dominants assacien el bulímic instint d'acumulació/despossessió de manera legal i, per tant, no cal que ho facin de manera il·legal; però com que els de salari mínim no ho poden fer de forma legal ho han de fer il·legalment. Ambdós plantejaments assumeixen com a premissa que l'acumulació i el seu revers la despossessió són la columna vertebral de la condició humana, són "lo normal". Per a ells principis com el de solidaritat, la cooperació o el decreixement no són més que entelèquies.

El mateix objectiu estratègic de la despossessió i el seu revers, l'acumulació, es pot assolir per tàctica pública com invoca el primer comentari conservador: "voltros no robau (a les arques públiques) perquè no en sabeu", o per tàctica privada com invoca el segon comentari conservador: "los socialistas están robando porque todos son de salario mínimo" ja que si no ho fossin no els caldria robar. El primer comentari, acumulació/despossessió per via pública, no podia provenir més que d'un alt funcionari conservador, mentre el segon, acumulació/despossessió per via privada, no podia ser més que d'un important empresari conservador. A l'alt funcionari i a l'important empresari els hauríem de recordar que la tragèdia i degradació ha arribat fins al crític punt on ens trobam ja que, entre ells, cooperen solidàriament per al creixement. Si no entenem això serem com aquell automobilista que quan la ITV li diagnosticà que el seu turisme contaminava ho rebaté tot exclamant: "però si el meu cotxe no fa fum".