Tenc per segur que la reforma del Pla Territorial sortirà endavant sense gaires problemes. Tot i que l'esquerra està en minoria, ni PP ni UM no es troben en aquests moments en condicions de fer renou. Veurem si finalment Armengol es decanta a favor de la proposta del PP, de permetre fer el Guix a canvi de protegir 25 àrees, o si prospera la petició d'UM, de permetre dues reconversions a Campos. En tot cas, les actuals dissensions són contradiccions secundàries i solubles que res no tenen a veure amb la ferotge batalla que es va viure fa un lustre entre PP i UM, aleshores aliats, que acabaren com la processó de la Moixeta. D'aquella brega, se'n deriven molts dels ensurts i escàndols actuals.
La realitat és que la Mallorca de fa cinc anys era molt diferent a la d'ara. Aleshores, el boom urbanístic i hipotecari es trobava en el punt més àlgid. L'especulació era enorme, les promotores feien feina a balquena i el sector mantenia 100.000 nòmines entre directes i indirectes. Ara la crisi és ferotge, els bancs han tancat l'aixeta i el totxo ja no és ni de lluny el negoci que va ser fins a principi del 2008. En aquestes circumstàncies, l'acord ha d'arribar, tenint en compte, a més, que aquella època de boom ha deixat una important estela de polítics imputats amb processos judicials oberts. Un bon acord ajudaria a curar ferides, deixaria el Pla Territorial adaptat a l'actual moment històric i serviria perquè des del Consell es llançassin els primers missatges d'entesa interpartidista. La solució podria tenir un efecte balsàmic i demostraria que els mallorquins, si volen, saben pactar i són capaços d'entendre's.
Tot anirà molt llis