Aina Calvo és una "prepotent" que no "dialoga". Així justifiquen la possible moció de censura. El PP ha tengut sempre les portes obertes per dialogar amb la batlessa. El que passa és que en la primera reunió -que no transcendí- Rodríguez digué a Calvo que podrien compartir Palma i la batlessa s'hi negà: presenta'm una moció de censura i serà tota teva, li va dir, més o manco. És pura lògica: un pacte PP-PSOE és inimaginable; qui tengui els vots, que governi. Més estranya encara és "l'acusació" de "prepotència" i de "manca de diàleg" venint d'UM. Un partit els representants del qual han estat insistentment telefonats per part de l'equip de govern municipal i cap no s'ha volgut posar al telèfon ni una vegada. Com es pot dialogar amb qui no se't posa al telèfon?...
I ja que parlam d'UM, situem-nos correctament.
Sota la presidència de Josep Melià s'ha començat a regenerar. Sí, però, i l'agrupació de Palma, que s'ha regenerat gaire? Qui la dirigeix és la persona que ha parlat sempre de persecució en contra del gran líder ara suposadament retirat, que ha estat assenyalada per testimonis com a coneixedora de les irregularitats electorals, que s'ha atrinxerat a la cadira contra tot mínim sentit de l'ètica i que va ser responsable política, amb Miquel Nadal, de la UM de Palma. Amb aquesta part d'UM s'ha de "dialogar" quan és, exactament, la mateixa que respon i responia al gran cap que està sota tan greus sospites de corrupció, sobre el qual Cristina Cerdó no ha tengut una sola paraula -com sí Melià per a tot el passat- de disculpa i autocrítica? No pareix que la regeneració a l'agrupació sigui ni tan sols una possibilitat de futur remot.
No. No s'explica per aquests dois de "falta de diàleg", la possible moció. Tot és més senzill i tothom ho sap. Càrrecs per a uns i no rebostejar calaixos per als altres. És tan groller que fins i tot dins el mateix grup municipal del PP les reticències són molt fortes. En la darrera votació 8 estigueren contra la moció i 6, a favor. Això ja ho diu tot. Per no parlar dels diputats i càrrecs de la direcció regional que conten, a qualsevol periodista que s'interessi pel tema, com estan d'avergonyits davant la possibilitat que "s'ajuntin la fam amb les ganes de menjar". Tota aquesta història de la moció de censura a Palma és un esperpent. Una operació d'aquestes característiques en una capital autonòmica -en aquest cas: la vuitena ciutat en importància de tot el país- la lideren les direccions generals de cada partit amb discreció i l'anuncien quan està decidida.
Aquí no, aquí han estat els caps de les agrupacions respectives els qui han arrossegat cada partit a una situació que no desitjaven però que els dirigents, tots dos molt febles, no han tengut capacitat d'aturar. La falta de lideratge l'exemplificava per enèsima vegada J.R. Bauzá: després de tres mesos d'ençà el primer anunci de moció -i després a bastament repetit- surt i diu que "les mocions de censura no s'anuncien, sinó que es presenten". Jesuset Déu meu... L'extrema debilitat de Melià davant de Cerdó i de Bauzá davant de Rodríguez ha ficat els dos partits en un bon embolic. Cap dels dos no vol la moció, però no han tengut força per aturar-la i en aquests moments qualsevol cosa -tant si la posen com si no- ja és dolenta i, pitjor, els amenaça de llastar seriosament les respectives expectatives electorals.
L'esperpent de Palma