Tolo Calafat, talaier etern de l'Annapurna

La llarga ruta de l'alpinisme mallorquí té una nova fita. Tolo Calafat ha desaparegut a 7.600 metres d'altitud, després d'aconseguir el cim de l'Annapurna. La "Deessa Mare de les Collites", que és el que significa el seu nom en sànscrit, és un dels 14 cims que superen els 8.000 metres; concretament, assoleix els 8.091 m d'altitud i té el trist rècord de ser la muntanya amb el grau més alt de mortalitat del món i, per tant, la més difícil d'escalar. Tanmateix, l'Annapurna fou la primera muntanya de més de 8.000 metres que suportà la petjada humana, ja que Maurice Herzog i Louis Lachenal hi pujaren el 3 de juny de 1950.

Des de la nostra illa mediterrània, girant l'ullada cap enrere, hem de recordar que les sortides de muntanyisme fora de Mallorca augmentaren molt en els anys setanta i vuitanta del segle passat: Pirineus, Alps, Atlas, Andes... Amb aquests precedents, el repte de l'Himàlaia es feia cada vegada més proper. El primer mallorquí a escalar un vuit mil fou Ferran Homar Ramírez, qui l'any 1990 arribà al cim del Shisha Pangma, a la serralada de l'Himàlaia, de 8.013 m. L'any 1991 una expedició mallorquina assolí el primer vuit mil, el Cho Oyu de l'Himàlaia.

Lamentablement, el mes d'agost de 1993 l'alta muntanya es cobrà la vida de dos membres de l'expedició mallorquina al Diran Peak (Karakòrum, Paquistà): Xavier Socias i Juan Carlos Mármol. Al llarg del mes de maig i dels primers dies de juny del 2005, tingué lloc l'expedició mallorquina a l'Everest, que malgrat no fer cim, demostrà la capacitat de l'alpinisme mallorquí per afrontar els majors reptes. La segona expedició a l'Everest, "Mallorca a dalt de tot. Everest 06", composta per Tolo Quetglas, Tolo Calafat i Juan Antonio Olivieri, el maig de 2006 coronà el cim del món amb èxit. Fou aquest un moment històric, la major fita de la història de l'excursionisme i de l'alpinisme mallorquí. Tolo Calafat, a més, havia assolit altres 8.000 com el Broad Peak, el Cho Oyu i el Shisha Pangma.

A 8.000 metres de cota d'altitud, tot és imprescindible: condicions de salut òptimes, un mínim d'oxigen, orientació correcta, condicions atmosfèriques favorables. Més d'un d'aquests factors han fallat, amic, i t'hem perdut. La mà amiga i solidària -o, simplement, mercenària-, disposada a ajudar, tampoc no ha arribat a temps, malgrat els esforços, que quedi clar. Tot plegat, ens ha fet perdre un gran esportista, un muntanyenc de categoria i una persona entranyable.

Tolo, teu és el piolet de George Mallory, l'heroi desaparegut al Chomolunga -altrament conegut per mont Everest. És teu aquest símbol, com la lira del geni grec fou per a la màrtir Nuredduna. Teu és el gel de les altures, perquè has traspassat la boirada i arreles dins l'altura, infinitament més amunt que l'arbre del penyal. Nosaltres t'admiram i, en certa manera, t'envejam, perquè aquí, a la terra baixa guimeriana, es respira poca poètica i restam sovint enfangats en una quotidianeïtat certament prosaica. Tanmateix, servarem ben alt el teu record i encoratjarem la teva jove família, òrfena de la teva presència.