No importa el motiu pel qual sigueu al centre de la ciutat, tant se val si és per compres o per veure una exposició, ben segur que trobareu un moment per aturar-vos a una de les pastisseries amb més història de Palma. Les temptacions que ens ofereixen són sempre irresistibles: ensaïmades, quartos, doblegats i crespells, duquesses, cocarrois i panades, coques de verdura i de trempó... En definitiva, els dolços i menjars salats més tradicionals de les Illes.
Cada dia, forns i pastisseries de Ciutat s'esforcen per elaborar artesanalment productes salats i dolços típics i tradicionals, en els quals trobam sovint ametlles, verdures de temporada, sobrassada. I és que la nostra cuina utilitza sàviament els productes de la terra i conjuga sabors i ingredients procedents de les diverses cultures que s'han establert a les nostres Illes al llarg de més de vint segles.
Un dels forns més antics i coneguts a la ciutat és el del Sant Cristo (Pelaires, 2), obert en el segle XIX. Gaudeix d'un rècord Guinness per haver realitzat una ensaïmada gegant. Aquest establiment ofereix als clients una àmplia varietat d'aquest producte, però diuen que les més recomanables són les de crema cremada i les de massapà, que fan les delícies de residents i de turistes i també de moltes persones conegudes que són habituals del local.
Molt a prop trobam una confiteria que mereix una aturada obligatòria, Can Frasquet (Orfila, 4). Ofereix més de seixanta varietats de bombons, un ampli assortiment de caramels de la casa (d'anís, violeta, pi, mel, canyella, menta, eucaliptus, llimona, taronja, maduixa i cafè), a més de fruites confitades. La casa té tres especialitats: quartos embatumats, un coca fluixa de vermell d'ou coberta de merenga o xocolata; estruquinis, merenga sec amb blanc d'ou i sucre; i garrovetes del papa, de vermell d'ou i sucre. Es diu que els reis se n'emporten merengues de cafè tots els estius. L'establiment té un interessant serafí al xamfrà, que ens recorda que antigament aquesta botiga de llepolies s'anomenava precisament Can Xerafí. Sembla que temps enrere era costum que per Carnaval les joves fadrines acudissin a aquestes botigues de llaminadures i, en lloc de pagar, deixaven en penyora una peça de roba del seu enamorat, qui hi havia de passar per saldar el deute si volia recuperar la roba.
A la mateixa plaça del Mercat es va mantenir obert durant quatre dècades un altre establiment, Cas Nét (al número 5), que fa poc ha tancat les portes. A més d'un divers assortiment de bombons artesans, trufes i torrons, obsequiava la clientela amb pets de monja, soplillos i peixos. Per Setmana Santa era gairebé obligatori anar-hi per adquirir panades de botifarra, les quals, tot i el nom, en realitat estan farcides de fruites confitades, cabell d'àngel i confitura d'albercoc.
Sense sortir d'aquest redol ens topam amb dos forns dels més prestigiosos i antics de la ciutat, el Fondo i el del Teatre. Comparteixen l'estètica modernista dels plafons decoratius de les façanes, realitzats a principis del segle XX, fet que es repeteix en altres comerços de la ciutat. En el forn Fondo (Unió, 15), obert l'any 1911, han treballat ja quatre generacions de pastissers. Està especialitzat en rebosteria local, tant salada com dolça, però la seva especialitat són les ensaïmades, en totes les seves variants (cabell d'àngel, nata, sobrassada, crema, xocolata i massapà), però són igualment recomanables les duquesses de brossat, el gató (sempre sense farina, realitzat exclusivament amb ametla picada) i les coques de patata. Als amants de sabors contrastats, un suggeriment: duquesses de pollastre amb pasta dolça, i per Nadal, imprescindible reservar un bon tortell de Reis.
El forn del Teatre (Weyler, 9) és davant el modernista Gran Hotel. Abans d'entrar-hi, paga la pena fixar-se en els plafons de fusta policroma que decoren la porta i els aparadors, i el drac de ferro forjat ubicat al capdamunt de la porta. Des de 1917 ha despatxat ensaïmades, duquesses i altres llepolies a nombroses personalitats: primer, als viatgers que s'allotjaren al Gran Hotel; també als artistes que han actuat en el teatre Principal; i ara, a turistes i personalitats d'actualitat.
Prop de la plaça de Cort podem visitar dos forns igualment recomanables. Can Dot (Jaime II, 15) va obrir les portes l'any 1942; hi podem trobar unes excel·lents panades de carn, pèsols o peix, coca de pebres torrats i cocarrois de ceba i de colflori. El forn dels Paners (C/Paners, 2) pot afegir a la seva diversa oferta unes estupendes galletes salades i les conegudes galletes d'anís.
Altres forns imprescindibles, tot i que no són tan cèntrics, són el de Can Miquel o de la Pelleteria (C/Pelleteria, 8), on segons diuen es fan els millors doblegats de tota la ciutat, i La Mallorquina (Av. Joan March, 12), obert l'any 1918. Per comprar coques de patata potser tan bones com les que podem trobar a Valldemossa, podem anar fins al forn de la Concepció, que porta el nom del carrer on s'ubica.