El mestre d'obres, defensor i divulgador del patrimoni, Bartomeu Ferrà Perelló, publicà una sèrie de col·laboracions als primers números del Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana -concretament el 1885- dedicats a les creus de terme. Es tractava d'articles que amb els temps adquiriren el valor de catalogació. Aquesta primera catalogació serví, a la llarga, per inventariar aquest element patrimonial i posar-lo en valor, també des del punt de vista cultural i no només com a component simbòlic de caràcter religiós. Aquestes creus, de fet, conjugaven referents territorials, simbòlics i religiosos, i aquest és el valor que se n'ha reconegut, a banda del components iconogràfics i històrics, i del valor artístic que contenen que sovint és elevat. Les creus de terme responen a l'organització de la cristiandat, però sobretot a l'univers simbòlic que omple de sentit, perquè les imatges són un reflex d'allò que nodreix el pensament i les creences.
L'algaidí Pere Mulet, seguint el fil de Ferrà, ha publicat diversos articles sobre les creus de terme d'Algaida, catalogades com a BIC de forma primerenca. En el cas d'Algaida algunes de les creus existents s'han adaptat a la modernitat i han estat recol·locades segons les exigències del trànsit o de les modificacions urbanístiques. La creu de sa Garriga fa partió entre Palma i Algaida i està ubicada prop de la fita que delimita ambdós municipis. És una creu de terme en el sentit literal, precisament perquè està associada a la línia divisòria entre municipis. Dita creu, documentada des del segle XVII, dóna la benvinguda als que transiten des de la capital en direcció a Algaida, el Pla i el Llevant, però també convida a contemplar la ciutat abans d'iniciar el descens de les costes. Durant segles, la creu ha viscut l'evolució del camí reial fins a l'ampliació de la carretera a mitjan segle XX. Després de segles de vida contemplativa, la creu sucumbí, el 2005, al maltractament de les màquines destinades a la construcció del desdoblament de la carretera de Palma a Manacor.
Un accident laboral la deixà en mal estat i en perill de mort. Només sobrevisqué la base, formada per tres escalons octogonals. El fust i la creu van ser enderrocats i malmenats per l'acció violenta, suposam que innocent. Ara cinc anys després, gràcies al compromís de les institucions i a la tenacitat del batle Francesc Miralles, ha estat restaurada i col·locada prop del lloc que ocupava, a poca distància d'on es trobava anteriorment, però en un indret més protegit dels accidents. El fust octogonal i la creu sense imatge torna a presidir les costes de Xorrigo i ha recuperat el seu paper de custòdia d'un territori salvatge, però particularment inspirador de patrimoni popular, en forma de llegentes i rondalles, recordades i inspirades per traginers que transitaven ordinàriament per aquell indret d'anada o de tornada als mercats de Palma. La creu té aquests dies un aire juvenil i nou, potser no queda res dels materials que formaven l'anterior creu, però s'ha recuperat el símbol i el referent d'un lloc que durant cinc anys pensava que havia perdut definitivament un dels seus símbols. El país ha recuperat una estrella de la seva constel·lació simbòlica.
La creu de sa Garriga