L'oncle i el nebot

A la mar Mediterrània hi ha moltes illes, grans i petites, mítiques i lluminoses. Sols esmentaré les Balears, el meu univers personal i estimat. Sembla que per l'escassetat del seu territori, pel tarannà de la seva gent, d'una densa i antiga parentel·la, pareix que tots els illencs, illencs de soca-rel, es coneixen. Però vui en dia ja no és així. Aquests darrers anys són un desgavell.

Així i tot, els llaços de parentesc a Mallorca, que és allà on visc, semblen vius i ferms. Encara es mantenen. He escrit oncle abans que nebot per una qüestió purament d'edat. L'oncle, normalment, sol ser més vell que el nebot. El fill del teu germà o de la teva germana. Excepte el fill no hi ha parent més benvolgut.

El cas és que el passat diumenge, dia 18 de juliol, al programa de festes de Santa Margalida i Sant Jaume estava programat que, a les 18 de la tarda, a la sala Verdal, jo, servidor de vostès en hores de bon humor, havia de pronunciar una conferència sobre el tema Orígens i transformacions de les festes patronals i tradicionals. Per un problema de faringitis no la vaig poder pronunciar.

I aquí entrà el meu nebot Rafel Ballester Riutord, llicenciat en història i professor, que em va fer el favor de substituir-me. La conferència, sortosament, ja l'havia escrita. Així i tot, el bon Rafel hi posà algun comentari adient. Es tractava d'esbrinar d'una vegada aquesta confusió que hi ha, a molts de pobles, sa Pobla, un d'ells, entre festes patronals i festes tradicionals. Les patronals són les de Santa Margalida, dia 20 de juliol, i les tradicionals, els reis Jaume, de tan arrelament a Mallorca, són pels nostres reis Jaumes. No per Sant Jaume, patrón de España, tan claquejat per la resta de l'Estat. Els mallorquins som illencs, i a la Mediterrània hi ha moltes illes.