La banca europea ha passat aquestes setmanes la seva itv, amb l'obligació de superar les proves de solvència econòmica. Més enllà dels resultats objectius, aquesta fita té també un valor exemplaritzant per a la societat europea, singularment per a aquells sectors que fins ara han campat a l'ampla, sense excessiu control i fent ostentació de la seva indepèndencia. Per ventura en aquest moment sotmetre el futbol europeu a una prova de força seria allò més just i objectiu, precisament perquè la ciutadania té la sensació que les federacions han esdevingut entitats que circulen sense control i sense necessitat d'haver de justificar la seva gestió. Sabem que els clubs i les societats anònimes estan sotmesos a auditories i balanços constants, una percepció davant la qual els mallorquins hem tornat especialment sensibles perquè intuïm que el cor del Mallorca està passant per una crisi particularment aguda.
Hem encaixat amb pau i de forma comprensiva aquesta estada de la Societat Anònima Esportiva en la sala de reanimació, imaginant que està en bones mans i que la característica principal dels gestors actuals és precisament el seny i la solvència professional. No obstant això, la gent de Mallorca -en particular els socis del Mallorca- estam especialment neguitosos i deprimits, perquè la trajectòria del país està associada a una experiència comunitària poc exemplar, com si es tractés d'un d'aquells capítols que els poders intenten eliminar de la història i fan tot allò que està en les seves mans perquè no quedi acumulat a la prestatgeria de la memòria col·lectiva. La irritació té vessants i projeccions molts diverses, en molts casos irracionals.
Els mateixos que culpen Laporta d'utilitzar el futbol per fer el salt a la política ara, en el cas nostrat, aprofiten per culpar els polítics d'allò que està passant, talment com si la responsabilitat de l'esbudellament institucional de l'esport d'elit tingués una relació directa amb la gestió política de l'esport. Llorenç Serra Ferrer i el seu equip tenen per endavant una gran oportunitat. Assumeixen un protagonisme, un compromís i un risc que els aficionats i la ciutadania observen amb simpatia. Molts, a més, estan disposats a sostenir una treva incondicional amb el Mallorca i ofereixen un vot de confiança, perquè perceben que hi ha canvis substancials i que s'ha posat rumb en una altra direcció, al marge dels resultats esportius que vindran. Allò que s'està fent i la forma com s'està comunicant té uns colors i unes característiques que fan pensar en una voluntat clara de situar el club en un lloc preferent de l'imaginari illenc.
No és una tasca fàcil, perquè els mals no vénen mai sols i perquè el recorregut té molts revolts i exigeix uns canvis de ritme que provoquen un desgast que no està a l'abast de qualsevol. Els mallorquinistes ho han passat malament aquests darrers anys. Han vist futbol de primera, en un clima de segona. El seu premi s'ha convertit en càstig, perquè després de tot ara hom té la sensació que els pobres sempre acaben criminalitzats i menyspreats, castigats i vençuts, enterrats sota la llosa de la llei dels poderosos. Pot semblar demagòria o exageració, però en aquest cas, la realitat supera la ficció.
Auditories i criminalitzacions