N'hi ha de moltes classes i especialitats, però avui ens dedicarem als més ximplets, els que tenen els dits falaguers a les aglomeracions de gent. Havia escrit "carteristes", però després he canviat de parer; carterista és el que porta cartera, no el que les roba; per la mateixa regla de tres que biciclista és el que va en bicicleta. O no? Donem-ho per bo, si vostès troben.
M'he fixat que fa uns quants dimecres del mercat sineuer, que a alguns llocs de venda de la plaça de les Verdures, placers que en deim, així en línies generals, els han demanat per penjar uns cartells en cinc idiomes: italià, anglès, alemany, francès i castellà, que adverteixen del risc real que, si no hi pares esment a bastament, podria esser ben bé que qualque artista d'aquests que de tres n'agafen quatre et fes salvatge la cartera. Just a baix hi fan referència del número de telèfon de la Policia Municipal, per si fos precisa, que ho és dimecres sí i el següent també.
Han estat entregats per la Sala, els cartellets plastificats preventius, que deuen esser de l'opinió que l'advertència aquesta en la nostra llengua no és precisa, més que res perquè per aquí el més curt de gambals fa rellotges de fusta que funcionen, i d'idiomes en sabem un fotimer. A part que si ho haguessin d'escriure en català - modalitat mallorquina sineuera, com qualque errat de comptes predica i troba auditori per a fer-ho ("Alerta amb els querteristes" hauríem d'escriure), l'ortografia se'n ressentiria de valent i tampoc no es tracta de perdre les manades pel rostoll. No crec que sapiguen mirar tan lluny, ni per bé ni per mal.
Per lo vist, aquests darrers temps s'ha incrementat molt la presència d'aquests amadors del contingut de les butxaques d'altri, que aprofiten els passos estrets, els colls de botella on els passejadors es refreguen uns amb els altres tant si volen com si no, per posar mà i endidalar-se. Alguna vegada fent treballar una navalla ben esmolada i tot per tallar borsa o butxaca, mirin què els dic, que manies, poques o cap ni una.
I, a més, m'han contat per cosa certa que solen esser tres combinats, els lladres: un que fa de reclam com si diguéssim, una mica més alt que la resta i sense més ni manco es posa la mà a la butxaca del pantalon i s'exclama en veu ben alta: "'La cartera, me han robado la cartera...!". I clar, tots els que estan a prop i el senten, de manera totalment automàtica es posen mà a la cartera pròpia per a comprovar que no els l'han robada, cosa que és observada puntualment pels altres dos pispes, que sols han de triar la víctima en funció del que faci més cara de bàmbol(a) i hagi posat la mà a la butxaca més accessible. Són uns artistes. I allò que jo sempre solc dir: si la meitat d'enginy (i hores d'entrenament) que fan servir per a cometre malifetes l'emprassin per a fer feina condreta, serien portentosament creatius. Quines coses.
També fins fa poc hi solia haver els manotes aquells de les estirades de borsa a les persones majors i cametes me valguin, alguna vegada amb esclat de la víctima inclòs. Als déus gràcies, després d'alguns fallits intents que els lladres salvaren la integritat física per les falses, ara semblen escalivats. De tota manera, de moment i fins que no es demostri definitivament el contrari, ostres, que no perden mai calada aquests malfactors, anar alerta no és sobrat. Ni al mercat de Sineu ni a cap altra banda que s'hi arreplegui gent en quantitat considerable.
Això un temps no passava s'exclama la gent de més edat. I jo els responc que efectivament, així, altre temps no s'hi robava.
Escriptor
Lladres de carteres