Vivim una legislatura molt difícil. La pròxima campanya electoral s'anuncia duríssima. En les dates en què ens trobam és legítim que cada força política miri pels seus propis interessos. Però els pressupostos de la Comunitat Autònoma haurien de quedar al marge de les bregues. Suposen llocs de feina, estabilitat econòmica i, sobretot, tranquil·litat a les escoles, als hospitals i als centres d'atenció als més necessitats. Tanmateix, l'actual Govern arribarà a les urnes de maig amb els nous pressupostos o amb els d'enguany prorrogats.
Però seria preocupant que fos així. Una societat és una associació de minories que remen totes cap al bé comú des del seu posicionament. Ara és el moment de pegar una empenta per sortir de la crisi. Ja apareixen les primeres dades de brots verds. La recaptació impositiva ha crescut un vuit per cent a les Balears des del gener, mentre que a la resta de l'Estat cau. Això és una dada objectiva de recuperació. Passi el que passi a les eleccions, interessa ara a tots poder superar el pròxim hivern amb tan poc patiment com sigui possible. Crear un cert clima d'optimisme animarà més inversions. Per contra, si ara Antich no pot aprovar els nous comptes, la sensació d'ofegament s'incrementarà. Aquesta situació, que ningú no desitja, no beneficiarà ningú.
Al contrari d'això, farà créixer l'abstenció. Les eleccions es guanyen en positiu, des de l'alegria i no des de la por. Tant el PP com UM, que han patit moltíssim aquests darrers anys, ho han de tenir molt present. No són les bandades, sinó l'equilibri, el que fa créixer un poble. Per sobre de les ideologies, dels mals moments i de les injustícies, allò que compta és el sentit de país. I qui agafi aquesta aposta per donar a la gent fe en si mateixa pot tenir molt guanyat quan arribi l'hora de les paperetes. Sense esperança no es pot viure.