Deia Josep Ramoneda en El País: "Un govern no és una empresa l'èxit de la qual s'objectiva pel compte de resultats, la valoració d'un govern és el resultat de molts de factors: l'autoritat adquirida sobre el país, la capacitat d'arrossegament del projecte polític, la millora de la qualitat democràtica i el balanç de les polítiques concretes. El tripartit perdé prest l'autoritat i el màxim projecte que tengué va ser tots contra el PP. Davant d'aquesta situació, el balanç del tripartit és una suma descarnada de realitzacions sense l'alè ideològic i polític que li donàs vida".
Aquestes paraules dedicades al govern de Catalunya m'han fet demanar-me si la reflexió és extrapolable al de Balears sense canviar ni una coma. A primera impressió, he de confessar que sí, que em semblà una bona definició del perquè ens costa tant defensar els pactes que ens governen (que era la pregunta que es feia l'autor al principi de l'article). Més reposat -i guardada la destral en l'armari d'on no hauria de sortir si no vull perdre la vocació d'objectivitat- he trobat convenient inventariar les diferències. La primera, i no és menor, que si ambdós pactes es feren contra el PP, a Catalunya la dreta espanyola no ha tengut mai responsabilitats de govern mentre aquí és majoritàriament votada. Per tant, allà cercaren un enemic exterior, el que mobilitzà Espanya contra l'Estatut i la catalanitat, i aquí un d'absolutament responsable de la situació del país, amb importants delictes a sobre. A Balears l'alternança era higiènica democràticament i administrativa. Per tant, i encara que no sigui suficient per atorgar-li "l'autoritat adquirida sobre el país", haver fet net de cràpules i avançar en la "qualitat democràtica" amb lleis més estrictes sobre el control de la gestió pública és un haver en el compte de qui ens governa.
Queda per veure quin podrà ser el "balanç de les polítiques concretes" i "la capacitat d'arrossegament del projecte polític". Em tem que la inclusió de la Unió Mallorquina de Nadal esmicolà la possibilitat de fer un projecte polític fàcilment identificable per la ciutadania. La necessitat de pactar amb qui no es tenia més punt en comú que certa defensa de la cultura pròpia manllevà la necessària imatge homogènia dels governs. Sense aquesta, es fa difícil identificar-se amb el projecte i queda tot reduït a l'esperança de no ser governants per la tropa de Matas i a un hipotètic balanç final de realitzacions. No serà senzill perquè els problemes interns dels pactes i la crisi han dificultat molts dels principals objectius. En habitatge, en formació, en serveis socials i en transports la feina ha quedat a mitges i, el que és pitjor, sense el relat ideològic que la sustentàs. Encara queda mig any per enfilar un relat que sigui versemblant i coherent amb la feina feta. Temps suficient si se sap fer... i es vol. Saben? volen?