Per sorpresa i en ple debat dels pressuposts, ZP ha fet la remodelació. Necessita enfortir posicions per afrontar el darrer tram de legislatura. Jubila antigues estrelles que havien perdut la noció del present, com De la Vega i Moratinos. Degrada Aído i Corredor, dues progres de boutique amb missions socials que s'havien convertit en la befa de la dreta. Desplaça a Exteriors Jiménez: no la pot fer fora després del fracàs compartit a les primàries de Madrid. Ascendeix Leire Pajín, fidel servidora, i manté José Blanco, però els aparta del control del partit, que entrega a Marcel·lí Iglesias, veterà baró, per posar ordre entre els presidents autonòmics, esglaiats davant el que pot passar a les eleccions de maig.
Fica l'ugetista Gómez a Treball i manté Salgado a Economia per tractar d'equilibrar la tensa situació laboral. ZP aixeca les trinxeres per resistir i col·loca la cirereta roja, l'excomunista Rosa Aguilar, a Medi Ambient, per vestir d'esquerranisme l'operació. Però per sobre de tot la jugada té nom propi: Alfredo Pérez Rubalcaba, vicepresident, portaveu i superministre de l'Interior. Poder immens al ca de bou, fuet de la dreta. És un executiu de trinxera, blindat per resistir.
ZP refà el carro
Rubalcaba tindrà un poder immens en un Govern que s'atrinxera per resistir fins el final de la legislatura
Editorial |