Sembla que l'aposta de José R. Bauzà, per renovar el PP, va més enllà de la simple abstenció de col·locar persones imputades a les llistes electorals. Al principi, tot apuntava que la resposta contundent de Bauzà era desfer-se ràpidament de tot allò que impliqués alguna connexió amb les destrosses de la passada legislatura. Com ha esmentat prou gent, imputat no significa culpable. De manera que, a priori, amb aquesta mesura ja se sap que es cometrà alguna injustícia "criminalitzant" algunes persones innocents. I això ja ha provocat algun enfrontament en aquesta formació. Ara bé, així com evolucionen els fets, sembla que la renovació que es forja va més enllà. Tant és així, que un dels cervells que participa d'aquesta, diguem-ne, reforma política, Carlos Delgado, conegut per les seves posicions ultramuntanes, ja ha deixat entreveure que la poda anirà més enllà de Jaume Font, Pere Rotger i Antoni Pastor.
Tot apunta que es pretén aparcar els representants d'aquesta dreta més mallorquina -en el sentit polític- i substituir-los per persones més addictes a la línia marcada per aquest "madrilenyisme", que darrerament està tant de moda. O sigui, un tipus ben concret de nacionalisme espanyol. Aquest es caracteritza pel seu regust ben ranci -en el sentit que li donaven els il·lustrats-, ara pel que fa referència a la pluralitat de l'Estat i a la seva "obligada" uniformitat. És obvi que de nacionalismes n'hi ha de prou tipus i varietats. I és que un Estat, o una Unió d'Estats, com ara l'Europea -que esperem que acabi sent un Estat de veritat-, es pot dissenyar i concretar de moltes més maneres. Des que José María Aznar, fumant un cigar, va despatxar Gabriel Cañellas de la política illenca, el regionalisme polític d'aquesta dreta més mallorquinista ha anat perdent pes gradualment.
I l'arribada al ministeri de Jaume Matas no féu més que continuar, i aprofundir, en aquesta línia, com va quedar ben palès a les seves intervencions en els distints espais madrilenys on féu unes conferències ben sucoses. Jaume Matas no va ser precisament una persona que es dediqués a cultivar la ideologia. O que intentés consolidar uns referents illencs en el si de la política estatal del seu partit. Com hem pogut deduir de les seves actuacions, ell anava per un altre tipus de feina, més crematística potser, i prou llunyana d'aquests paranys. Així que, continuant amb aquesta breu història recent del PP, després de l'interí de Rosa Estaràs, tot apunta que aquest bon home arrelat a Marratxí, José R. Bauzà, es proposa enllestir la feina i consolidar el camí d'aquest provincialisme del PP, que estaria perfectament compassat amb algunes posicions polítiques dretanes que tenien cabuda, fa temps, en l'anomenat tardofranquisme.
El nou camí del PP