Ens plouran xifres sobre el creixement. Xifres necessàries per anàlisis rigoroses i plantejaments polítics seriosos. I el que és més mal d'empassar: opinions interessades que ens comparen amb altres per a destacar que anam de rota batuda o no tan malament. Cadascú veu o vol veure la fira segons li va, però coincidirem tots que el passat fou millor i que, com clamen els carrers de França, tendrem dificultats perquè els nostres fills visquin, almanco, com noltros.
Pocs voldran recordar que fa trenta anys que Occident neda en el brou pastós i infecte del neoliberalisme que tot ho mesura segons valors estrictament econòmics d'un individualisme radical que voluntàriament ha oblidat paraules com solidaritat. De fet, les receptes que s'apliquen per sortir de la crisi són les que manen els mercats financers, responsables únics del pou on som. Qui liderarà el canvi que inexorablemt comença per considerar obscena l'especulació? Les receptes passen per un canvi moral i el refugi del consum no pot ser el camí. Quan deim que o sortim junts o no en sortirem volem dir qualque cosa més que seguir igual. Però hi seguim.
Volem seguir igual?