Tant en el sopar de Josemón Bauzà a Inca, amb vint-i-un batlles de Mallorca, com a la visita que va retre a l'agrupació de sa Pobla, un dels temes estrella de conversa va girar entorn del tractament que donarà el Pepé a la llengua catalana, cas d'arribar al govern. No sabem què va dir exactament, Bauzà, però va aconseguir dissipar les desconfiances que ell mateix havia concitat en anunciar la derogació de la Llei de Normalització Lingüística. En acabar la minigira per la Part Forana, els titulars que ens dóna el líder conservador han estat els prevists: tots anem en la mateixa direcció, Jaume Font és un actiu importantíssim del Partit Popular, en el Pepé no hi ha divergències inassumibles, etcètera. El poder uneix més que la goma d'ametller, és cert.
I els conservadors intueixen que són a tocar del poder, de manera que estan disposats a creure que la Mare de Déu nom Joana per tal de no veure's abocats a prendre una decisió, tan ètica com vulgueu!, que pugui ésser lesiva per als seus interessos personals. A posta, Josemón n'ha tingut prou amb quatre excuses improvisades i procurant estirar per avall el puny dret de la camisa per a dissimular la bandereta del canell, la mateixa que venen a les paradetes d'Infonacional, per a fer-los creure que la llengua catalana (aquesta que ell anomena sa nostra llengo) serà respectada. Tanmateix, Bauzà no ha modificat, ni mínimament, les seves intencions. El document ideològic, en sintonia amb els postulats regionalistes, que li va lliurar l'agrupació de sa Pobla, ja deu ésser a una de les papereres de Palau Reial, 10, perquè la línia ideològica la marca Madrid i, tocant la qüestió lingüística, el model estatal és el que s'aplica al País Valencià i a Galícia. Mentre Bauzà feia una pilota amb el document pobler i mirava d'encistellar a la primera, Rafel Bosch (responsable d'educació del partit) concedia una entrevista a Germà Ventayol, a UH, en què hi ha per a sucar-hi pa. L'ensenyament? Trilingüe, amb l'objectiu solapat (i ho dic jo) d'aconseguir que la llengua catalana deixi d'ésser la llengua vehicular.
El Decret de Mínims? Requereix una nova interpretació. La immersió lingüística? En paraules planeres: a ca na Tix. La integració dels immigrants a l'escola? S'ha de fer en castellà. El percentatge de castellà i català a les aules? Ha d'ésser opció dels pares. En conclusió: allò que ara nega Josemón perquè, en paraules que podria dir, en el Pepé tots pensem com els batlles forans, ho proclama Rafel Bosch, un dels homes que fa anys i panys que sona com a Conseller d'Educació. Així que el Pepé continua apostant pel lingüicidi en la línia de l'escola franquista. I no se n'amaga. Que no n'al·legin ignorància, per tant, els batlles forans. Perquè ells poden enganyar-se, si volen i l'instint de supervivència els ho aconsella, però que no enganyin l'electorat.
Objectiu: genocidi lingüístic