Des dels inicis de la història la dona ha patit l'abús de l'home. D'una manera ignominiosa, gairebé totes les cultures han relegat el paper de la dona a un rol submís i insignificant, acompanyant sovint la preeminència del mascle d'un suposat dret a la violència per doblegar la voluntat de la femella.
Afortunadament, els temps estan canviant i les dones hem aconseguit passes importantíssimes en un camí difícil cap a la igualtat. Amb moltes batalles guanyades i moltes encara per guanyar, la xacra de la violència de gènere continua essent una guerra difícil de guanyar.
El nostre país, i la nostra Comunitat Autònoma també, ha desenvolupat iniciatives remarcables per assetjar la mesquina actitud del maltractador, però no hem d'abaixar la guàrdia i intentar de continuar ideant més i més recursos en favor de les víctimes per tractar d'arribar a la fi d'aquesta pràctica anacrònica, cruel i vexatòria.
És per això que ens hem de felicitar per iniciatives pioneres com la del projecte Iris del Servei d'Emergències 112, que, a més de cobrir una escletxa dins la cadena d'atenció d'emergència davant situacions d'agressions greus, aporta a la dona una sensació de serenor i relativa tranquil·litat, pel fet de poder registrar-se davant aquest Servei com a possible víctima i rebre així ajut més ràpidament davant qualsevol sospita d'agressió.