Publicava ahir el diari Ultima Hora un estudi de l'Instituto Balear de Estudios Sociales (IBES), dirigit per Gonzalo Adán, que avalua que la multiplicació de candidatures durà que hi hagi molt de vot que no tendrà representació i, consegüentment, el "preu" de la majoria absoluta a Mallorca i al Parlament podria ben bé ser més baix que mai. Estima que estarà entre el 42% i el 44% a l'illa gran. Fa quatre anys va estar en el 48,2%, el 2003 en el 47,5%, el 1999 en el 48%, el 1995 en el 47% i el 1991 en el 44,1%.
El que posa de manifest l'anàlisi de l'IBES és allò mateix que servidor, amb d'altres paraules, ha analitzat abastament en aquestes pàgines. Que l'esquerra ho ha posat enguany més bé que mai al PP. No vol dir que necessàriament hagi de fer la majoria absoluta, però sí que tos els partits d'esquerra s'han convertit en els millors aliats per als conservadors i els han deixat el camí lliure perquè aconsegueixin els desitjats trenta escons. Si Bauzá, llavors, no els assoleix, que no es queixi: no serà per falta d'ajuda dels seus suposats adversaris. Perquè n'ha tenguda com mai.
En efecte, dispersar tant el vot esquerrà i nacionalista regionalista com que el percentatge sense representació pugui arribar enguany a ser el més alt de tota la història dóna indicació fiable de la feina intensa que han fet els adversaris del PP per intentar que obtengui majoria absoluta. És ver que es presenten -a Mallorca- vint candidatures i només això ja ajuda que hi hagi més vot sense representació que en d'altres ocasions. Però no ens hem d'enganar. Realment més enllà de PP-PSOE-PSM-EU-ERC-CxI-Lliga-UPyD tot és pura voluntat testimonialista. Cada una de les candidatures fora d'aquest nucli dur no farà més que unes dècimes. Unes dècimes multiplicades per les dotze candidatures simbòliques donaran un percentatge significatiu. Malgrat tot, no són aquests partits els que determinen la rebaixa del preu de la majoria absoluta. Ho és, sense cap dubte, que, primer, l'esquerra no hagi volgut seguir unida sinó que ha iniciat un procés d'atomització de difícil retorn, i, segon, que en el centre la guerra particular entre Lliga i CxI no sigui tant per tenir representació com per matar-se una a l'altra amb l'objectiu de quedar-se a mig termini l'espai en exclusiva: la Lliga només tendrà futur si CxI no entra, encara que ella no entri; i CxI només en tendrà si la Lliga no la supera.
Aquesta és la gran novetat respecte d'eleccions anteriors. Que el gruix de vot sense representació que aportarà EU-ERC-CxI-Lliga-UPyD serà enorme si cap entra i molt si un d'ells aconsegueix representació. Per tant, el regal que ha fet l'esquerra i el nacionalisme al PP a Mallorca és d'aquells que s'han d'agrair de per vida. Si, a més, s'hi afegeix el regal eivissenc, la generositat dels suposadament adversaris del PP demostra no tenir límits.
En acabar comptarem i ja veurem aleshores si Bauzá té trenta diputats, més o, qui sap, si es queda amb vint-i-nou o manco. Tanmateix el resultat no desdirà per res els regals que ha rebut. Si un cas, si no assoleix la majoria absoluta, els haurà tudat. Però els regals s'han fet. I molt generosos que han estat. Sí, és mal d'entendre que li hagin rebaixat el preu de la majoria absoluta al 42%-44%, que probablement serà el més barat de la història. Són així els esquerrans i nacionalistes. Generosos.
El preu dels 30 escons