Aire fresc a l'“acadèmi”

He sabut que el Sr. Carlos Delgado ha estat investit membre d'honor de l'"Acadèmi de sa llengo baléà" (per què no "Ekedèmi"?, resulta més exòtic). No li'n discutiré els mèrits, sobretot perquè crec que són nuls. I debatre sobre el no-res és complicat. O, almenys, han d'esser inexistents si ens atenem a l'única llengua imperial que sempre fa servir quan parla en públic. I també, pel que sembla, en privat, ja que fa cosa d'un mes, en una entrevista en la qual es postulava com a conseller d'un munt de coses, deia que de la preparació dels fills en determinades matèries escolars se'n cuidaven directament ell (en concret de la història d'Espanya, la veritable, s'entén) i la seva esposa, que era -ella i no ell? qui els ensenyava "mallorquí" (així, doncs, no hauria d'haver estat ella la investida?, a veure si aquesta acadèmia resultarà esser masclista). Tampoc no parlaré de la incongruència d'haver fet el sermó d'ingrés en castellà en una (pseudo)acadèmia que diu defensar el "baléà", perquè el tema és massa fàcil i recurrent. Llevat que els mèrits del neòfit acadèmic consisteixin precisament en això: no fer ús de la llengua que hom diu defensar perquè la mateixa "Acadèmi", als seus escrits públics (qualque "Carta al director"), tampoc no l'empra mai. I encara que això ja lliga més i té més sentit (el té tot!), no ho comentaré perquè, de tan obvi com resulta l'esperpent, m'avorriria fent l'article i servidor sempre escriu per divertir-se (i si qualque vegada aconsegueix divertir una mica el proisme, molt millor!).

El cas és que hi pot haver un motiu més prosaic en el nomenament. I per exposar-lo hauré de fer ús de la meva memòria. Fa uns anys (cinc?), record que vaig llegir una "Carta al director" al diari Ultima Hora d'una altra persona que navega per aquestes mars, Joaquín Rabasco, la qual ens en pot donar la clau. Malauradament, i contra el meu costum de guardar tot el que em crida l'atenció (que és molt), no la vaig conservar i ara no podré fer les citacions textuals que requereix l'ocasió (excuse moi, benvolgut lector). De tota manera en record perfectament el contingut. El líder d'ASI comentava, complagut, que havia assistit com a convidat a l'acte de cloenda de curs de l'"Acadèmi" en qüestió. Tot havia estat perfecte. Tal senyor (un insigne historiador desconegut per tothom, que mai no ha posat els peus en un arxiu i és als antípodes de tenir cap títol acreditatiu -el parèntesi, òbviament, és un afegit meu) havia demostrat de manera fefaent que els catalans no varen trepitjar mai aquesta illa, etc. I tal altre, que el mallorquí prové dels pretalaiòtics i per tant no té res a veure amb el català. I tot en aquesta línia, lloances a dojo. Excepte l'últim paràgraf de la carta en el qual Rabasco exposava l'única nota discordant que havia observat a l'acte: que la mitjana d'edat dels assistents era de 80 anys.

A part de no fer ús mai del "baléà", l'altre gran mèrit de Delgado deu haver estat que la seva presència servirà per rejovenir tan venerable i vetusta institució. De fet, és plausible suposar que el lloc que hom ha assignat a l'insigne acadèmic siguin les "juventudes" de l'"Acadèmi". L'enhorabona, en tot cas, i això: ánimos y a continuar con su ímproba y abnegada tarea de defensa del balear sin hacer el menor uso del mismo, que eso que dicen de que el movimiento se demuestra andando no es más que una patraña (de los catalanistas, por supuesto).