Per una certa inèrcia no gens innocent, podríem associar el blanc a la puresa, a l'honestedat -i, en conseqüència, el negre a tot allò que acaba carregant-nos de culpa. Però transferir aquests tòpics a la vida, amb l'afany d'interpretar-ne millor les distintes situacions, és un joc no exempt de perills. La vida, tan obscura, s'ha encarregat d'ensenyar-nos que les coses no s'avenen amb la filosofia Dixán, segons la qual el blanc és possible i, a més, és la màxima expressió d'higiene i d'estètica alhora. No, la vida en general no cap en el tambor d'una rentadora elèctrica.
Ara, per exemple, i donat l'escenari electoral més previsible, el vot en blanc no és una simple afirmació d'adhesió al sistema acompanyant el rebuig de la classe política o els modals amb què es manifesta. Aquesta interpretació, tan aparentment noble en el seu plantejament inicial, és d'una ingenuïtat enverinada per la seva manca de penetració o d'aprofundiment en la realitat. Una pregunta elemental, que no podem deixar de fer-nos, seria quines conseqüències se'n deriven, dels nostres actes, dels nostres gestos. Per dir-ho clar i ras, la pretesa innocència del vot en blanc és ara mateix un vot molt favorable als interessos del PP, i qui voti en blanc no ho ha d'ignorar.
Naturalment, qui voti en blanc pot pensar que ja li va bé que, indirectament, el seu vot "innocent" afavoreixi la dreta que ha anunciat el desmantellament del sistema educatiu -per posar un exemple. També seria secundar indirectament unes maneres d'entendre el territori insular com un fragment de continent sense personalitat pròpia. O una filosofia que tendeix a l'explotació sense contemplacions del medi per extreure'n un profit immediat i abandonar la nostra geografia física quan ja no sigui rendible. En aquest cas, la blancor del vot seria més que qüestionable. Seria una manera vergonyant de votar la dreta en un moment històric de decantament cap al seu radicalisme més abrupte.
Per tant, el votant que s'inclini pel vot en blanc no podrà invocar la seva innocuïtat, perquè el vot en blanc no és innocu. El sistema és tan ple de parany malignes que perverteix allò que la gent percep com a innocent. Votar és un acte suficientment seriós per fer-ne resultat d'una reflexió ben informada. Els que vulguin votar esquerra nacionalista, per exemple, només tenen un camí. Els que vulguin afavorit el PP, en tenen dos: el vot directe a aquest partit i el vot en blanc. Val la pena recordar que el vot no és lliure si el votant no està ben informat, sobretot en unes eleccions com les de diumenge, en què ens jugam continuar existint com a projecte de país o, al contrari, cedir tota la iniciativa als que, en el millor dels casos, ens voldrien veure reduïts a comparses d'un parc temàtic.
El vot en blanc no és innocent