Podríem dir que la política es venja d'aquells que la menyspreen. Tot aquest moviment de joves que han ocupat les places de moltes capitals de l'Estat espanyol durant aquesta setmana prèvia a les eleccions autonòmiques i municipals, amb les seves reivindicacions i queixes, acabarà donant un fruit enverinat: una pujada encara més espectacular de l'esperada de la dreta moderada i la ultradreta més mala de pair, les dues cada vegada més agermanades. Tot plegat ha estat un enorme error: ja fa quatre dies que ocupen un espai en l'opinió pública i fent arribar un missatge de desmobilització electoral que només tindrà com a resultat que agafin el poder els menys proclius a fer les vagues polítiques que demanen. L'abstenció afavoreix clarament el PP.
¿I per què les concentracions a la plaça del Sol de Madrid han estat portada del Washington Post? Perquè aquest diari, un dels més escoltats en el poder econòmic global, fa mesos que diu que l'Espanya va a la ruïna i haurà de ser rescatada; fins i tot aquestes manifestacions poden tenir un efecte contraproduent: agreujar la crisi. Espanya passa a ser considerada un mercat perillós amb vista a les inversions estrangeres (i també amb vista a la temporada turística!). No tenir això en compte i alhora voler un canvi; voler guanyar la partida ignorant les regles del món en què vivim és d'una puerilitat que posa els pèls de punta.
L'acusació en massa a la classe política ens porta aquí: a fer-se còmplices amb la situació que es doni, sobretot perquè es mostren incapaços de distingir, ponderar i triar, en l'actual situació, el mal menor: l'opció política menys horrorosa entre totes les disponibles. ¿Què vol aquest jovent? Una de les coses més curioses és que ni ells mateixos ho saben: escolto missatges de tot tipus -m'he fet del Twitter per a poder seguir tot això amb més immediatesa-, des dels que volen solucionar el problema palestí fins als que volen llistes obertes, o una suïcida subscripció electoral única, nacionalitzar la banca, jutjar la classe política o portar-la directament a la presó, o els que simplement demanen feina i habitatge.
Gairebé totes són consignes que sintonitzen molt bé amb el que fa anys que diuen els partits d'ultraesquerra, o aquella esquerra de la dreta de Ciutadans o UPyD: no hi ha cap novetat; hi ha partits polítics que poden votar-se que des de fa anys que es fan seves aquestes posicions.
Un últim element a tenir en compte és que, des d'aquestes actituds, també es donen ales a les posicions del sector radicalment oposat. A mesura que aquestes mobilitzacions suposadament llibertàries agafen embranzida, la ultradreta també ho fa, i tot perquè el discurs que nega qualsevol terreny entremig afavoreix els extrems. Féu un cop d'ull al que diuen des d'Intereconomía: estan contentíssims. I, cosa curiosa, comparteixen molts d'aquests postulats, sobretot pel que tenen de populisme.
Després de les eleccions tot seguirà igual: amb la pujada de la dreta també creixerà el descontentament des d'aquests campaments. I així anirem perdent qualsevol sensatesa.
Els indignats, la intel·ligència