No he trobat una paraula més adient per anomenar el resultat del Partit Popular a les Illes Balears.
Quan vaig començar a escriure aquest article, encara no teníem el recompte definitiu, però amb prop del 70% escrutat li corresponien 34 diputats. No sé si al final hauran estat aquests 34 o només seran 33, o si seran 35, però sigui com sigui és una majoria aclaparadora que mai de la vida havia assolit. Fins ara el seu rècord estava en els 31, però cal tenir en compte que no els va fer tot sol, sinó en coalició amb Unió Mallorquina.
L'enquesta del CIS, que molts d'analistes consideraren poc realista, va ser l'única que va preveure aquest resultat del PP, si bé és ver que es va equivocar en gairebé tota la resta.
Els motius d'aquest triomf espectacular no cal cercar-los en la tasca d'oposició del Partit Popular al Parlament, ni tampoc en l'encert a l'hora de triar els candidats, sinó a altres bandes. En primer lloc tenim l'enfonsament del PSIB que, contràriament a allò que pronosticaven la majoria d'enquestes, s'ha vist arrossegat pel declivi del PSOE estatal. Molts d'electors d'esquerres li han girat l'esquena per les retallades socials del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, la qual cosa li ha fet baixar al voltant dels set punts percentuals.
La segona causa ha estat la gran dispersió del vot de centre. Ni la Lliga de Jaume Font ni Convergència per les Illes de Josep Melià no han pogut arribar, ni de prop, al 5% necessari per obtenir representació. Una simple suma ens fa veure que junts sí que haurien tengut qualque oprtunitat. Si al percentatge d'aquestes dues formacions hi afegim el d'Esquerra Unida, UpyD, Esquerra Republicana i d'altres partits minoritaris, veim que una gran part de vots s'han perdut per les bardisses, la qual cosa ha facilitat la majoria absoluta d'un PP que tan sols ha pujat al voltant d'un 0,6% respecte del 2007.
L'única formació que ha aguantat el cop ha estat el PSM, el qual ha mantengut tots els diputats que havia fet fa quatre anys amb EU i ERC i sembla que pot sumar el segon per Menorca.
Crec que tant els partits d'esquerres com els del centre nacionalista haurien de reflexionar sobre les equivocacions estratègiques comeses. La irrupció de la Lliga, per exemple, no ha servit per a res més que per perjudicar l'espai que diu defensar, que ha deixat de tenir representació parlamentària per primera vegada des de la consecució de l'autonomia. La incapacitat dels partits de l'esquerra eivissenca per presentar una candidatura conjunta, quan ja sabien que això tendria un preu, també és per fer-s'ho mirar. També s'ho hauria de repensar l'esquerra nacionalista: els gairebé 5.000 vots d'ERC, si s'haguessin pogut sumar als del PSM-IV-ExM, possiblement haurien donat un diputat més a la coalició.
Tsunami