Una de les batalles secundàries de les eleccions de diumenge era la que enfrontava Convergència i la Lliga. El resultat ha afavorit el projecte liderat per Jaume Font, però per molt poc: una mica manco de 400 vots. De la qual cosa algunes anàlisis conclouen que s'haurien d'ajuntar per poder tenir algun futur.
Aquestes anàlisis parteixen d'una presumpció que mai no és real: que els vots de partits diferents es poden sumar. Però bé, suposem-ho. En resultarien 24.235 sufragis, als quals haurien correspost dos escons. Però és que aquestes sumes no existeixen en la realitat. Convergència-Lliga no són la suma d'allò tret per separat. Perquè hi ha parts, si més no això: parts, de l'electorat respectiu que es refusen. Per tant, el nombre de sufragis hauria estat inferior. Quants exactament? No ho podem saber, és clar, però sí que sabem que el 5% s'ha situat aquesta vegada en 17.066 vots. Massa alt per tan poca cosa, encara que fos una sola cosa. Una altra teoria que corre aquests dies sobre el centre mallorquí és que la desaparició d'UM ha determinat, o almanco facilitat molt, la majoria absoluta del PP a Mallorca. No és així. Fins i tot sumant Lliga + Convergència -segons la projecció anterior-, els dos escons que el centre obtendria s'haurien de restar -segons la distribució de la llei d'Hondt- un al PP i l'altre al PSOE. Els conservadors haurien quedat, per tant, amb devuit escons a Mallorca i trenta-quatre a les Balears: majoria absoluta històrica. Però és que ni tan sols si UM no hagués desaparegut hauria canviat res.
Perquè la seva evolució ja era clarament negativa. Va obtenir, el 2007, el tercer escó per una mica més de sis-cents vots. Encara que s'hagués presentat enguany, amb o sense corrupció, ni remotament no hauria aconseguit els tres diputats. Amb prou feines hauria superat el 5%. De fet, en cap enquesta d'abans de la seva desaparició no se li donava ni una possibilitat de superar-lo. No, la desaparició del centre no ha influït decisivament en la majoria absoluta del PP. El que l'ha determinada és l'enfonsament del PSOE, el qual perd a tot Mallorca vint-i-dos mil vots, gairebé a parts iguals entre Palma i la Part Forana; i queda a tota l'illa 23 punts per davall del PP. Aquesta n'és la clau, no UM ni, tampoc, Convergència-Lliga.
I què ens diu tot això? Que el centre mallorquí està desapareixent perquè l'ocupa plenament el PP. És una fenomen conegut en altres regions, com ara la Comunitat Valenciana, on Unió Valenciana desaparegué fruit de, primer, l'estancament i, després, la caiguda socialista que dugué, com a conseqüència, el brutal creixement del PP. Fins i tot ara, amb tot el que cau sobre Francesc Camps, quan el PP baixa lleugerament, com que el PSOE continua enfonsat, és Compromís (una mena de PSM, per entendre'ns) i EU qui se'n beneficien, però no el centre (que ja no existeix).
Aquest és el procés vertaderament important -com amb molta perspicàcia detectava Quim Torres en la seva anàlisi publicada ahir- que s'ha iniciat a les Balears. La valencianització en aquesta tercera gran època política (1983-1995, 1995-2007, 2007...) que diumenge es va encetar a la nostra regió. Si l'esquerra no l'atura, res del centre no podrà surar. Si els progressistes el fan reversible, aleshores només la Lliga, perquè en tres mesos ha aconseguit més suports que UM-Convergència, podria tenir alguna, ara es veu que escassa, possibilitat de futur.
El centre mallorquí