La memòria del votant s'alimenta de més consignes que d'exercici neuronal. D'altra manera no s'entendria l'abismal diferència entre el temps que es torba el seguidor d'un partit a oblidar les malifetes dels propis i el que necessita per deixar de tenir present les del contrari. En el nostre país, els votants conservadors conserven intacta la memòria de la corrupció socialista espanyola del segle passat i oblida en un tres i no res la del PP de Balears que encara se substancia en els jutjats. A l'inrevés passa el mateix, malgrat que ara no és hora de cercar més puces al ca magre socialista.
La corrupció no ha passat comptes als companys dels imputats perquè aquesta diferència en la velocitat del pas del temps fa possible que tot succeeixi alhora i fiquen tothom en el mateix sac. Ningú amb dos dits de seny pot acusar de corrupció Antich, Armengol o Calvo, però és igual perquè pels votants populars els corruptes són els hereus de González. Igualats per aquí i elevat Zapatero a responsable universal de tots els mals particulars no estranya que d'uns anessin tots a votar i dels altres en faltàs una quarta part.
Memòria mal·leable