He fet un cap de setmana molt estival, agradable i solar: excursions paisatgístiques, caminar llarg entre pols de terra natural i banys de mar prou tònics. Anant i venint, a peu és clar, per les empinadíssimes senderes de Son Ermità que menen a cala en Calderer, al nord de Menorca, certes idees m'han creuat el pensament. Vet-ho aquí.
Que el ser humà -em deia-, així que li vénen a sobre les primeres calors d'estiu, es transforma en un tipus empiocat i decandit, absolutament desganat per a funcionar, resulta una veritat incontrovertible que no reclama demostració ninguna. Res no té d'estrany, idò, que, d'ençà que pobla el planeta, l'espècie hagi maldat a combatre, com Déu li ha dat a entendre, els efectes del clima ardent amb tota mena d'enginys -i amb tota mena de paralitzacions de l'activitat, inclosa la mental. Potser, però, el recurs més eficaç, perfectament econòmic, que ha encertat a trobar al problema de sobreviure a l'estiu siguin els banys, sobretot els banys de mar, fresquíssims i un bon punt iodats per a la pell i la fibra muscular.
A l'antigor, tanmateix, la solució es veié dominada per un prejudici atroç, majúscul, d'escàndol i d'intolerància hiperbòlics. Fou la moral el pitjor enemic que tingué, durant segles, la recepta dels banys de mar, em repetia a mi mateix, remuntant les carenes de pedreny, rígides, de l'orografia de muntanya russa del lloc de Son Ermità. Hi feia camí tot emparant un bater de sol damunt la meva pell hivernal làctia. Avui dia, en canvi, principalment després de la Segona Guerra Mundial, la cosa ha canviat en termes bonibé radicals, pel que fa a la civilització occidental. Mirau com anaven les coses temps endarrere que fins i tot diaris tan progressistes del meu niell com ara El Menorquín, republicà federal, el 1870 aixecaven veus d'alarma per fets com el que us reproduesc a la lletra: "Hemos sabido con disgusto que los soldados de caballería, al hacer tomar baños a sus caballos, todas las tardes de cinco a seis en la punta del puerto llamada Cala Figuera, se desnudan completamente, burlando de este modo los edictos de la Autoridad local y haciendo un insulto a la decencia pública. Suplicamos a quien corresponda les haga cumplir como deben, pues la justicia debe ser igual para todos".
No cal remarcar que, llavors, els banys s'havien de practicar, no ja tapats de roba fins als turmells, sinó també amb una inexcusable separació de sexes. Constituïa una ofensa rubescent imaginar el contrari. Fet i fet, a mi, el que més m'entendreix d'aquests vells afers estiuencs és la lectura dels anuncis de la premsa de fa cent cinquanta anys. Hi difonien els horaris i els preus que s'havien de satisfer per gaudir d'un púdic clapoteig en condicions de correcta moral. Us en faré un bocinet amb la transcripció de la publicitat que l'estiu de 1859 va escampar El Diario de Menorca. L'anunci anava adreçat en particular a les senyores i senyoretes: "El día 11 del corriente quedarán abiertas para el público las tres casetas flotantes de madera, situadas bajo la rampa denominada del General, que reúnen las condiciones más ventajosas que puedan desear las señoras que quieran tomar baños. El precio de ellas será diferente según las horas, a saber: Por las mañanas: de 4 a 5, dos reales de vellón (rv); de 5 a 9, 2 rv y 24 maravedís (ms); y de 9 a 12, 2 rv. Por las tardes y noches: De 12 a 4, 2 rv; de 4 a 8, 2 rv; de 8 a 10, 2 rv; y de 10 a 12, 1 rv y 24 ms. Las papeletas -afegeix el diari- se despachan en la calle del Mostín [actual Isabel II de Maó], número 13, desde las 9 de la mañana hasta las 5 de la tarde".
No cal dir que aviva poderosament l'atenció saber que els avis dels nostres besavis -incloses les dones- tinguessin el gust de nedar entre les 4 i les 5 del matí, gairebé a la lluna -si l'astre no era en posició de cluca, és clar. O que els vingués de bona gana de capbussar-se després de sopar, i fins a hores de mitjanit. Açò darrer no és pas que avui no es practiqui -ben al contrari-: el que ja no es fa de cap manera és parapetant-se en casetes de bany flotants. Oh, signes de l'avior!
Les velles casetes de nedar per a senyores