1936-2011. La unitat eixalada (1)

Aquests dies fa 75 anys en clau d'una correspondència històrica: el Missatge als mallorquins, publicat a Barcelona dia 20 de maig de 1936, i la Resposta als catalans, publicada a Mallorca dia 10 de juny; dos documents emblemàtics que culminaren precedents anteriors.

Si bé, des de la Renaixença trobam declaracions d'unitat identitària entre Catalunya i Mallorca, com el Pacte de Tortosa de 1869, amb participació dels republicans mallorquins, l'agermanament es limitava a l'àmbit cultural. Va ser durant el període de la Segona República espanyola quan es varen intensificar les relacions polítiques. El primer fet destacat va ser la intervenció de Gabriel Alomar a les Corts espanyoles el setembre de 1931 quan reclamà poder federar distintes regions. Aquella proposta pretenia corregir el fracàs de l'intent d'Estatut de les Balears, atesa la negativa de Menorca que preferia incorporar-se al de Catalunya. La voz de Menorca escrivia: "Advinguda la República que ha de ser federativa, cal regenerar-nos com a poble lliure. Res d'Estat Balear, res de provincianisme. Balears fa renou de buit. Menorca és una regió catalana i ha de seguir la política catalana".

L'argúcia d'Alomar, orientada a la unitat política entre Balears i Catalunya, va rebre el suport dels diputats illencs (excepte Lluís Alemany), mentre els diputats espanyols rebutjaren la proposta. El socialista Alexandre Jaume recordà la seva antiga posició sobre el tema: "Era mi tesis que Mallorca no podía formar un todo orgánico sino parte de este todo. Que nuestra lengua y nuestra historia nos ligaban a Catalunya. Que hablar de mallorquinismo era inventar entidades artificiosas y fantásticas. Que los mallorquines éramos catalanes de Mallorca, como nos había llamado el más grande mallorquín de nuestra historia: Ramon Llull. Mi postura no ha cambiado. Sigo luchando por la ilusión que he acariciado toda mi vida: la federación de esta región balear a la antigua nacionalidad catalana". Miquel Ferrà, malgrat l'acord negatiu, pronosticà en el futur la lliure federació i fa un clam: "Companys de l'altra ribera, recordau-vos sempre de Mallorca!".

El 1932, en promulgar-se l'Estatut català, més de mil mallorquins van a Barcelona i participen en els actes oficials. Francesc de S. Aguiló, tinent de batle de Palma, és prou explícit: "Mallorca sent la unitat nacional. Catalunya, València i Mallorca són les tres regions de la gran nació". Des d'aleshores, cada 11 de setembre, una delegació oficial de la Diputació assistirà a Barcelona als actes del Fossar de les Moreres. El novembre de 1933, arran del plebiscit a favor de l'estatut d'Euzkadi, l'editorial de la revista La Nostra Terra critica que Navarra no faci part del mateix estatut amb el conjunt de la nació basca, fa un paral·lelisme amb la situació de les illes Balears, respecte de Catalunya, i conclou: "Hem de lamentar que en un règim de democràcia s'hagi impedit la llibertat d'autodeterminació dels pobles".

Un precedent calcat del Missatge i la Resposta, el trobam l'any 1934. El maig d'aquell any es publiquen a Barcelona dos manifests complementaris. El primer, "Desviacions en els conceptes de Llengua i de Pàtria", afirma que la nació catalana és tot el territori on es parla català. El segon, "Per l'aproximació catalano-mallorquina", reclama vies d'intercanvi cap a la unitat. El signen Pompeu Fabra i altres personalitats de la cultura.

El juny de 1934, curiosament quan Francisco Franco era comandant militar de les Balears, apareix la resposta: "Carta oberta dels mallorquins al senyor Pompeu Fabra". Al mateix temps, un Comitè de Relacions entre Catalunya i Mallorca anuncia que el desembre es farà efectiu un programa d'actes, a banda i banda de la mar. Quan tot apuntava que s'enfortirien els nexes d'unió, els fets d'octubre de 1934 varen avortar el projecte. Una ombra de fatalitat es feia present en el moment de més intensa col·laboració. El diputat Lluís Zaforteza, marcadament anticatalanista, aprofità la confusió social per declarar que creixia el separatisme i presentà a les Corts espanyoles una proposta que avui té una lamentable actualitat: impedir que les emissions en català de Ràdio Barcelona poguessin escoltar-se a Mallorca.