Resulta evident que Bin Laden només podia residir durant anys en una ciutat important del Pakistan, Abbottabad, amb la complicitat de part de les autoritats d'aquest país. L'analista nord-americà Thomas L. Friedman indicava no fa gaire que el mític cap d'Al Qaeda visqué amb una certa tranquil·litat gràcies a les donacions privades saudites gastades sota l'atenta mirada de l'Exèrcit pakistanès. Un exèrcit que és qui realment controla el país, encara que manté una façana de Govern civil, i que ha fet un bon negoci amb la recerca de Bin Laden. Des del 2001, els EUA han donat 11.000 milions de dòlars al Pakistan, la major part en ajuda militar, que no han estat gaire eficaços per combatre el radicalisme islàmic, però han servit per continuar la seva pugna particular amb l'Índia. L'anàlisi d'un telèfon mòbil del correu de confiança de Bin Laden, mort també durant la incursió nord-americana del passat 2 de maig, ha permès molt recentment als serveis d'intel·ligència d'aquest país establir que Bin Laden i els seus seguidors estaven en contacte amb un grup radical pakistanès, Harakat-ul-Mujahedeen. Aquesta organització clandestina era una peça important en la seva xarxa de suport dins el Pakistan.
A més, s'ha pogut fixar que els caps de Harakat estaven en contacte, a la seva vegada, amb els serveis d'intel·ligència pakistanesos, si bé no es pot concretar si les cridades telefòniques descobertes feien o no referència a l'amagatall de Bin Laden. Però la relació amb aquest grup radical pakistanès explicaria com va poder escapar, el 2001, de la regió afganesa de Tora Bora i es va refugiar al sud sense esser localitzat pels nord-americans. Els dirigents de Harakat han mantengut durant dècades forts vincles amb Al Qaeda, per un costat, i amb els serveis d'intel·ligència del Pakistan, l'ISI, per l'altra. A més, sempre s'han pogut moure amb impunitat per tot el país, cosa que els àrabs i altres estrangers d'Al Qaeda no podien fer. Sens dubte la xarxa de Harakat ha permès durant anys a Bin Laden poder enviar ordres als seus seguidors amagats a les zones tribals del Pakistan, repartir missatges o doblers, i fins i tot tenir cura de personalitats importants.
Des del seu naixement, Harakat ha estat un instrument de l'ISI per lluitar contra l'URSS a Afganistan en els anys vuitanta o contra l'Índia en el Caixmir, una regió que reivindica el Pakistan. En conseqüència, Mike Roberts i Dutch Ruppersberger, membres del Comitè d'Intel·ligència de la Cambra de Representants dels Estats Units, han declarat aquest mateix mes que consideraven segura la implicació d'alguns membres de l'esmentat ISI o de l'Exèrcit Pakistanès, en actiu o retirats, en la protecció de Bin Laden a Abbottabad. Tot i que el 2002, a causa de la pressió de Washington, el Govern pakistanès va haver de declarar Harakat il·legal, aquest grup només va baratar de nom i va continuar disposant de camps d'entrenament que no eren molestats ni per la Policia ni per l'Exèrcit. Després del 2007, una part dels seus militants s'uniren als talibans afganesos i alguns han estat capturats després lluitant contra els occidentals. El 2009, el líder de Harakat, segons un informe del Ministeri de l'Interior del Pakistan, Qari Saifullah Akhatar, fins i tot es va reunir amb Bin Laden prop de la frontera amb Afganistan per parlar de les estratègies en la lluita armada. Tot plegat una confusa i profusa xarxa de complicitats que demostren cada vegada més que l'arrel del problema islamista es troba més al Pakistan, amb 187 milions d'habitants i l'arma atòmica, que no a Afganistan o a l'Iraq.
Bin Laden al Pakistan
Antoni Marimon |