L'efímera aventura del Partit Liberal Regionalista

El 1930, el dirigent liberal eivissenc Carles Roman Ferrer es va anar orientant vegada més cap al regionalisme i vers el lideratge de Francesc Cambó, fet inèdit en la història d'Eivissa. S'ha de tenir en compte que l'hostilitat contra el regionalisme era tan gran que, el 1918, quan la Lliga Regionalista de Catalunya va presentar un candidat a la circumscripció d'Eivissa, aquest va esser rebut a l'illa a pedrades. El mateix Carles Roman, aleshores candidat pel Partit Liberal, va signar un dur full contra aquest candidat que acabava "'Viva la candidatura ibicenca! 'Abajo los intrusos! 'Mueran los separatistas!". Però el 1930, la conjuntura era molt diferent, com ha analitzat recentment Antonio José Viñarás en la seva detallada memòria d'investigació sobre la transició de la Dictadura de Primo de Rivera a la Segona República.

I no és el mateix un desembarcament polític des de l'exterior que la col·laboració amb el cambonisme d'un partit local, ben arrelat i encapçalat per un dirigent de pes, com ho eren el Partit Liberal i Històric i Carles Roman. En aquesta evolució cap al regionalisme, hi va jugar un paper molt important el misser català Joan de Valldeneu i Bertran, un liberal membre de la Lliga Regionalista de Catalunya que s'instal·là a Eivissa el febrer del 1930. Aviat es va convertir en un bon amic de Carles Roman i, amb la seva autorització, s'entrevistà a Barcelona amb el secretari de Francesc Cambó i, a Palma, amb alguns destacats polítics regionalistes. En una carta oberta publicada en el Diario de Ibiza, Joan de Valldeneu es posava al servei de Carles Roman "en totes les campanyes en què es pretenguí dibuixar aquesta personalitat característica de l'illa". El desembre del 1930, Roman es va adherir públicament al cambonisme i anuncià que el partit que liderava passaria a denominar-se Partit Liberal Regionalista.

El gener del 1931, com explica amb detall el treball de Viñarás, el dirigent eivissenc es traslladà a Barcelona i es va incorporar a una delegació dels partits autonomista i regionalista de Mallorca que s'entrevistà amb Cambó. El Diario de Ibiza, sempre partidari de Carles Roman, concretava que els regionalistes i autonomistes de Mallorca "mantendrán estrechas relaciones con el Partido Liberal Regionalista de Ibiza". El febrer del 1931, en el Casino Liberal d'Eivissa, en una assemblea general extraordinària, es fixaren les bases del renovat Partit Liberal Regionalista. Molt encertadament, Carles Roman considerava que podien esser regionalistes tots els corrents polítics, des dels monàrquics radicals fins als republicans convençuts i dels burgesos més moderats als socialistes més entusiastes. Però el seu partit es manifestava contra la República i a favor d'un moderat interclassisme. El seu regionalisme és "protesta contra la absorción de un centro determinado y sin vitalidad y esencia propia, y es defensa de las comarcas en que el lenguaje e historia, costumbres y usos, tradiciones (...) marcan los límites y fronteras naturales".

Més en concret, reclamava la creació d'una granja experimental, l'obertura d'una delegació del Govern i la creació d'un Capítol insular, un precedent dels actuals consells. També es preocupava per la cultura, i proposava la creació d'una Escola Graduada i la fundació d'un Institut Nacional de Segon Ensenyament. No era un mal programa, però la proclamació de la Segona República va desorientar el regionalisme cambonista i, a Eivissa, el seu rival directe, el Bloc Eivissenquista, vinculat al Partit Republicà de Centre de Joan March, s'imposà clarament en els comicis municipals de maig del 1931. Com en tantes d'altres ocasions, els regionalistes conservadors no varen saber gestionar uns resultats adversos i, lamentablement, el Partit Liberal Regionalista va desaparèixer l'estiu d'aquell mateix 1931.