Clar i contundent: 150 treballadors socials han perdut la feina des de l'arribada del PP. El titular que obria la portada d'ahir d'aquest diari és un missatge prou aclaridor d'on som i, sobretot, d'on ens volen dur els nous amos de les cadires del Consolat. Amb la crisi com a excusa, els hooligans de la podadora neoliberal estan aprofitant per executar el desballestament de moltes de les estructures que exercien de xarxa de protecció per a aquells col·lectius en risc permanent de caure al buit. Diuen els professionals del sector que, en els cinc mesos que fa que els populars són al poder, les noves autoritats han deixat sense finançament nombrosos programes assistencials, la qual cosa ha situat a la corda fluixa un bon grapat d'entitats que es dedicaven a l'atenció dels col·lectius més desfavorits. Així, la conseqüència greu no són només els 150 professionals qualificats que se'n van a l'atur ni els altres 200 més que hi fan camí en un sector on la inestabilitat i la precarietat ja eren la norma habitual en temps de bonança, sinó els milers de persones que quedaran desateses per la precarització forçada d'aquesta xarxa assistencial. En definitiva, que la pretesa asèpsia que havia de protagonitzar les retallades i la promesa de no tocar els serves bàsics -així ho afirmava José Ramón Bauzá dissabte i ho feia repetir en la presentació dels pressuposts per a 2012- ha quedat com una broma de mal gust, com un brindis al sol amb el cadàver de l'estat del benestar, encara calent, als peus.
Alguns s'entestaran a afirmar que el president Bauzá, aquest a qui els socialistes fan sonar com a ministrable per mirar de desacreditar el projecte de Mariano Rajoy i rescabalar qualque vot perdut, ha mantingut un discurs conciliador, apel·lant al sacrifici i a la necessitat d'escapçar algunes partides per salvar allò important. Destacaran que no s'ha llevat ni un euro a l'ensenyament, a la sanitat o els serveis socials bàsics. De fet, tal vegada la presentació dels pressuposts haurà servit al Govern de Bauzá per tenir un parell de titulars en aquest sentit, però això no traurà que tots sapiguem com de rebregats acaben els números que es fan sobre el paper moll pressupostari. De moment, només en tenim les grans xifres, però a falta de conèixer la lletra petita qui més qui menys intueix que, al final, allò important no és tant la quantitat final, sinó la direcció en la qual es remenen els menuts. I en aquest aspecte poca cosa podem esperar. L'asèpsia de Bauzá, per començar, ha torpedinat algunes associacions històriques amb una trajectòria impecable de servei a la ciutadania. Entitats que, amb la seva feina, miraven de reduir els desequilibris de la nostra societat del benestar i que maldaven per donar noves oportunitats als qui no han tingut tanta sort.
De doblers, ja sabem que no n'hi ha. Ens ho han repetit fins a la sacietat, i amb tanta insistència, que la cervellera col·lectiva es posa en pilot automàtic i dóna per bones les retallades sense plantejar-se ni tan sols si no seria millor passar primer la podadora per alguns ens d'utilitat pública dubtosa com pugui ser aquella Fundació per al Desenvolupament Sostenible de les Illes Balears que, de moment, ha centrat la seva activitat a fomentar l'obsessió per la bandera bibarrada. Tal vegada, si Bauzá retallàs un sou d'allà, salvaríem algunes d'aquestes entitats de serveis socials que es troben en perill. Com sempre, tot és qüestió de criteri.
Qüestió de criteri