Han guanyat aquí i treuen pit com si ja haguessin guanyat a tot l'Estat. Des del primer dia varen deixar clar que no dedicaran temps ni energia a mantenir les formes. Al contrari, dirigeixen l'artilleria cap als objectius més sensibles per a una part de la població. Ahir feia menció del meu amic de poble que diu que, quan baixa a Palma, ho nota de manera molt gràfica, que treuen pit. Es refereix a l'ala més radical del PP regional, àmpliament representada en el govern de les principals institucions.
Si la memòria no m'extravia, el primer cop al país ja s'havia anunciat abans de guanyar: tancarien TV Mallorca. La cosa està en marxa, com se sap, i fins i tot permeteren que s'escolàs un bri d'esperança: perquè la resolució final fos més dolorosa. Es tractava de deixar el país sense el mitjà audiovisual que tractava amb més normalitat i correcció la llengua; i que, a més, no contribuïa a la idiotització general. Era un objectiu ben triat: saben on fer mal, i bons són ells.
Sense voluntat de ser exhaustius ni metòdics, vet aquí tres exemples més, de no fa encara una setmana, que mostren com la cultura i la llengua del país constitueixen el seu principal enemic:
1) Govern balear, Consell de Mallorca i Ajuntament de Palma deixen sense protecció un símbol major de la mallorquinitat, els Blauets de Lluc, la veu del cor de Mallorca.
2) Obertura de curs de la Reial Acadèmia de Belles Arts: la presidenta del Consell, la senyora Maria Salom, té la deferència d'assistir-hi. Tanca l'acte amb un breu parlament, llegit amb l'article salat. Pel lloc i el moment, és una declaració de guerra.
3) IB3 anul·la el català com a primera opció en l'emissió de les pel·lícules.
No, no hi ha recapitulació ni marxa enrere. Al contrari, aquestes i moltes altres actuacions corroboren la voluntat cada dia més ferma d'arraconar la cultura del país en tant que fet diferencial, en tant que expressió d'una personalitat que pogué superar, a les males, quaranta anys de franquisme -i que podria acabar morint, finalment, a mans del PP.
És clar que no se sortiran amb la seva, ni que sigui ocasionalment amb l'ajuda del PSOE. Aconseguiran -ja no estan aconseguint- que aquesta cultura malvisqui i perdi territori, que reculi i que traveli, aconseguiran doblegar les voluntats més febles o més interessades: però nosaltres som més resistents que no es pensen, i ara, quan ho volen destruir tot, des del llibre fins a l'audiovisual, sense pretendre-ho ens faciliten l'avaluació de la gran feina feta en tan pocs anys i de la capacitat de la nostra gent. El que veuen els deu fer entendre que, per molt de mal que puguin fer, no aconseguiran esterilitzar per complet la terra. I això els posa tan furiosos a ells com ens entristeix als aborígens.
Carta breu de batalla