Dijous passat a The Garage, una sala de Londres, va tenir lloc la Nit del Pop Balear amb la participació de The Marzipan Man, Beach Beach i Poomse. La veu del Marzipan és Jordi Herrera i, a més a més, és l'autor del tema més conegut del grup, The Marzipan Man Stories, en el qual conta com ell va coincidir en el bosc de Salisbury amb un home de massapà que viu amb dos conills sota els arbres.
Beach Beach és la formació de Pere Riutort, Tomeu Mulet, Gabri Díaz i José Miguel Puigserver, i la seva cançó més emblemàtica és, probablement, Leewenhoek. D'altra banda, Poomse, fundat per Llorenç Rosselló, té un treball força impactant: Tomorrow will come and it will be fine. Ignoro quina acollida tingueren entre els anglesos, però no cal dir que els desitjo tota la sort del món. Tanmateix, no deixa de cridar l'atenció que el concert (la Nit del Pop Balear!) estigués patrocinada per l'Institut Ramon Llull, atès que el repertori dels tres grups és exclusivament en anglès. Em direu que a Londres no s'hi pot cantar en altra llengua? Ho ignoro.
Però la qüestió no és aquesta. Vull dir que els poetes i músics de Marzipan, Beach i Poomse no són com José Guardiola, que aprenia a vocalitzar "Sixteen Tons" per tal d'estar a l'alçada de Paul Anka, sinó que fent ús de la seves llibertats han triat l'anglès com a llengua de creació. Ben fet! No hi ha res a dir ni a criticar. Altra cosa és la decisió del Llull de fer-los costat. Què pinta el Llull (oficina balear) en aquesta aventura londinenca...? Curiosament també promourà a mitjan mes, en col·laboració amb el Llull important, el de Catalunya, quatre concerts al Teatro Lara, de Madrid, amb el títol genèric de "Conciertos Sublimes".
Hi actuaran grups i gent d'ambdós costats de la mar, però l'únic que ho farà en català serà El Petit de Cal Eril. Els altres, en castellà, descomptant Steven Munar, un músic que té més vocació britànica que el Quenn Mary, amb temes com The Language of the birds i de Break the Rules. Així que en ben poc temps el Llull reincideix en l'error.
Hem de pensar, per entendre-ho, que el Llull (amb seu a Barcelona) proposa uns espais de col·laboració en els quals l'oficina balear se senti còmoda, perquè, ja em direu!, com pot el Llull del senyor Vera promoure la llengua catalana a l'estranger si el govern que el sosté s'ha proposat exterminar-la...? Tocant a la defensa de la llengua catalana i de la cultura que genera, no hi ha diners ni per a teatre, ni per a revistes, ni per a editorials ni per als guanyadors dels premis Mallorca.
I n'hi ha precisament, en el Llull, per a uns artistes que tenen dret a ésser subvencionats (potser, no ho sé!), però en tot cas per un altre estament: per la Conselleria de Turisme, tal volta. Per a aquells que ho dubtin, la declaració de principis del Llull no pot ésser més explícita i diàfana: "L'Institut Ramon Llull té com a finalitat la projecció exterior de la llengua catalana i de la cultura que s'hi expressa". Mon Dieu...!