"Primer t'ignoren, després se'n riuen, després t'ataquen i finalment, guanyes".
L'autor de la frase, Mahatma Gandhi, sabia molt bé com funcionen els mecanismes de la lluita no violenta i coneixia prou bé els mecanismes que usen els imperialistes per intentar combatre-la.
En Jaume Bonet ha posat en marxa l'opció més dura de les que ofereix el manual de lluita no-violenta i s'ha declarat en vaga de fam com a resposta als continuats atacs als drets lingüístics dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers. Més endavant se li afegiran altres companys que, com ell, creuen que ja és ben hora de rebel·lar-se contra la política lingüicida del Govern Bauzá.
Crec que tots els que estam compromesos amb la defensa dels nostres drets lingüístics, però també tota aquella gent que creu que la diversitat lingüística és positiva i, encara, tota aquella gent que es considera defensora de la democràcia (no és democràtic intentar esclafar un col·lectiu humà per molts vots que siguis capaç de sumar a unes eleccions), hem de donar suport al gest d'en Jaume i companyia (i per als que penseu que si ho trob tan bé per què no la faig jo, no passeu pena, que ja hi hem pensat).
A les Illes Balears vivim una situació aberrant. Una petita minoria, molt ideologitzada i sectària, manté segrestat el poder polític i fa i desfà sense respectar els marcs legals establerts, ni els consensos socials, ni tan sols les bases del partit que els va donar la majoria.
En matèria de política lingüística, Bauzá i el seu reduït grup de servidors estan promovent un règim polític basat en els cànons del colonialisme. La legislació que proposen és supremacista. Intenten imposar un estatus de superioritat del castellà i una situació de subjugació de la llengua pròpia i històrica de les Balears i la marginació social dels que optin per continuar-la usant. I de retruc, lògicament, creen crispació social.
El missatge de la vaga de fam pels drets lingüístics és triple. D'una banda és un crit (desesperat si voleu) de denúncia d'aquesta situació d'injustícia.
Al mateix temps és una crida a la ciutadania perquè sigui conscient que existeix un model alternatiu al del Govern Bauzá. Una política lingüística alternativa, basada en la justícia i en la cohesió social. Un model alternatiu a partir de la memòria històrica, la igualtat d'oportunitats per a tots els ciutadans de Balears i el respecte i coneixement mutu entre totes les cultures que conviuen a la nostra terra. Per tant, un model democràtic.
També és, si més no així ho entenc jo, una apel·lació directa, clara i indefugible a tots els demòcrates, a tots els defensors dels valors positius per a la nostra societat. Una apel·lació que ens diu que si hi ha una gent disposada a fer aquest important sacrifici que és fer una vaga de fam per la nostra dignitat col·lectiva, cadascú de nosaltres pot proposar-se fer alguna cosa més de la que fa per aturar la barbàrie antidemocràtica i fer progressar el model de justícia lingüística i cohesió social que desitja la immensa majoria de ciutadans de Balears.
"Allò més atroç de la gent dolenta i de les coses dolentes és el silenci de la bona gent", ens deixà dit, també, Gandhi.