Aquest mes farà sis anys que començaren les emissions en proves de Televisió de Mallorca. Amb un pressupost mínim, el canal del Consell presidit per Maria Antònia Munar plantava cara no només a la IB3 del PP, castellanitzada i en mans de la caverna mediàtica, sinó a l'allau colonitzadora de canals madrilenys que arribarien amb la TDT. No hi ha dubte que si Bauzá l'ha suprimit ha estat, sobretot, perquè era en català.
La relació completa del que ha fet Unió Mallorquina per la nostra llengua no cabria en aquestes línies. Recordem, per exemple, les històriques planes per als escolars de l'Última Hora, ja als anys vuitanta, promogudes pel Consell Insular de Jeroni Albertí, i els cursos de català a la ràdio de la mateixa època. L'impuls a la Llei de Normalització Lingüística, qualificada d'insuficient per Munar el dia que s'aprovà al Parlament. Les publicacions de la Conselleria de Cultura, el suport a Voltor per a la recepció de TV3, les reformes legals per fer RTVM iniciades la dècada dels noranta, els acords amb la Generalitat per difondre la producció cultural mallorquina i l'Espai Mallorca. El suport al Correllengua, la Setmana del llibre en català i la Mostra del glosat.
La imposició del català com a llengua vehicular a la IB3 de Matas, l'acord amb Voltor per a les emissores de Catalunya Ràdio i els Premis Mallorca de Creació Literària, els més ben dotats en català. La creació de la Direcció Insular de Política Lingüística i la designació de La Balanguera com a himne de Mallorca. L'impuls del català a l'administració insular, la proposta del Pacte per la llengua, campanyes com "Tenim una llengua per sentir" i els rètols lluminosos de les autopistes, només en català mentre van dependre d'UM. En el darrer pacte de progrés, possible gràcies al seu vot, UM va fer d'IB3 un canal en català, instà el Govern a incorporar el punt.cat, les Balears tornaren a l'Institut Ramon Llull, es derogà el decret de trilingüisme i els Premis Ciutat de Palma tornaren a ser exclusivament en català.
Dic tot això perquè també aquest mes comença el judici del cas Maquillatge, relacionat amb la creació de RTVM. ¿Podem confiar en la imparcialitat dels tribunals espanyols, a l'hora de jutjar els dirigents d'un partit que tant s'ha significat en la defensa de la llengua de Mallorca? Encara són recents, sense anar més lluny, la condemna de Saïda Saddouki o la multa irrisòria als guàrdies civils que agrediren un jove per xerrar mallorquí. Els jutges ni tan sols no respecten els nostres noms de pila, i és simptomàtic que l'ús del català als tribunals no només no hagi millorat, sinó que, en paraules del magistrat Gabriel Fiol, "anam enrere com els crancs" (dB, 16.11.09). L'animadversió arriba a tal punt que Francisco Javier Muñoz, el jutge del cas Can Domenge, no ha tingut empatx a deixar-se sentir mentre exclamava, en un bar al costat de l'Audiència, que "esta Munar se va enterar con tanto catalán". Imparcialitat, per tant, la mateixa que podria esperar un negre d'un jutge del Ku Klux Klan.•