A la nostra anterior col·laboració, comentàrem com un Aznar definitivament tocat d'ala explicava l'atemptat de què va esser objecte per part d'ETA. Deia l'expresident del govern espanyol que havia estat un miracle que en sortís indemne (segurament, però, si hagués anat amb el meu cotxe no hi hauria hagut tal miracle) i que la nit següent somnià que Déu, en forma d'un llum sense rostre, li parlà i li digué: "José Mari, si te he salvado es porque te necesito vivo para que lideres a la humanidad". Aquesta veu és el que més em cridà l'atenció de tot el fragment (que ja és dir, perquè el paràgraf sencer, reproduït a l'anterior escrit meu, és apoteòsic) ja que immediatament em va fer recordar el nostre gran Ramon Llull. El beat explica que arran del seu primer projecte per anar a predicar al nord d'Àfrica patí un gran temor que li provocà una febrada i, sota aquest estat de deliri, alhora que veia un llum, va sentir una veu que li digué que havia d'escollir entre salvar la seva "Art" (és a dir, salvar el seu sistema de pensament, que havia creat per tal de convertir els infidels) o salvar la seva ànima.
Per coses com aquestes, Ramon Llull fou anomenat al seu temps -i ell no se n'amagava, ans al contrari- "Ramon lo foll", "Ramon, el fantàstic" i coses semblants. Deixant de banda que moltes de les suposades follies de Llull sovint es poden explicar fàcilment a través del context històric de l'època (cosa que, francament, no crec que sigui el cas d'Aznar), la qüestió és que la veu que sentí Llull és molt més antipàtica que la d'Aznar, perquè el déu d'aquest últim el convida amablement a liderar la humanitat (ni més ni menys!). Mentre que el déu de Llull, amenaçador, el mig envia a l'infern. Vol dir això que la divinitat aprova molt més la tasca d'Aznar que la de Llull? Ho pot semblar, però convé recordar que a l'edat mitjana la gent estava molt preocupada per l'arribada de l'Anticrist. Tant que fins i tot els medievals n'elaboraren un perfil: seria algú amb poder, perquè pogués fer tot tipus de desastres i malifetes (evidentment un captaire o un pobre pagès miserable no eren bons candidats a Anticrist), que sota una aparença de bon governant (això fruit d'una enganyifa del dimoni) provocaria guerres i caos a balquena. En fi, com que un servidor sempre associa Aznar amb coses com Iraq, Prestige, Yakolev, 11 M, etc. (un llarg etcètera), la pregunta és òbvia: i si Aznar fos l'Anticrist? Tanmateix no ho crec -el personatge no és tan important...- i pens que, simplement, durant vuit anys ens va governar un tronat. De fet, tampoc no és que ho hagi descobert ara, precisament.
Professor i historiador